Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dilluns, 28 de maig de 2012

DESCOBREIX-TE A MENORCA

    Amb sorpresa veig que tenc més visites al bloc des dels Estats Units, que des de la "pell de brau", i és extrany, tot escrivint en català. Tal vegada ha cridat l'atenció saber que en aquesta petita illa mediterrània tenim una riquesa arqueològica única en el món i que ara apareix relacionada amb civilitzacions que van florir a Orient Mitjà quan encara no s'havia desenvolupat l'agricultura.
   Així que,en atenció a aquests amics americans, els explicaré quatre coses de Menorca.
   La nostra illa és el llombrígol del Mediterrani occidental, al costat de la més coneguda Mallorca, companyia que sempre mos ha duit més problemes que alegries
   No em detindré a donar informacions "objectives", tanmateix fàcilment accessibles des de la Xarxa      :  http://en.wikipedia.org/wiki/Minorca, sinó, més bé, apreciacions subjectives, que poden ser d interés per a algú.

Foto: C.Tiranya
   La nostra illa va ser declarada Reserva de la biosfera, per la Unesco , i ho va ser principalment per conservar la virginitat de molts dels seus paratges naturals. Aquesta conservació no va estar exenta de lluita contra aquells que sostenen que més ciment equival a més riquesa.  Van caure, però,  llocs emblemàtics com la la platja de Cala Galdana, l'Arenal d'En Castell o Son Bou, que van ser urbanitzades sense cap respecte pel paisatge i els valors naturals. Amb tot i això, la riquesa  de les cales i zones costaneres que fins ara s'han conservat és considerable i és font d'admiració de tots aquells que ens visiten. Les aigües transllúcides i cristal.lines farien pensar a més d'un que es troba al Carib i no a la  Mediterrània.

Foto: C.Tiranya
 
 Quan un veu l'illa a vista d'ocell, la veu molt poqueta cosa, abarcable en un tres i no res. La sorpresa arriba quan posam els peus en terra: Menorca està solcada per un xerxer de barrancs, una pell arrugada per la senectut geològica i que és impossible descobrir amb un cop de vista. Quan ens pensem que hem conegut un paratge, en realitat em deixat sense visitar un futrau de llocs interessants tot al voltant. Menorca no mostra amb facilitat els seus secrets. Per descobrir-los s'ha de suar ,s'ha de caminar i agermanar-se amb la natura, perdre's un tot sol i  reflexionar, en el sentit en que ho exposava Guardini: esglaiar-se davant el que és valuós i admirable cultivant el silenci interior. Intenta descobrir Menorca i et descobriràs a tu mateix, podria ser un bon eslogan. Això es pot fer a través del viarany peatonal que volteja l'illa, el camí de cavalls (http://www.elcamidecavalls.cat/cami/),  antiga servitud de pas per  a la vigilància de la costa i que fa pocs anys s'ha aconseguit obrir  completament per a ús públic, no sense esforços col.lectius, per l'oposició de part de la rància noblesa illenca, propietària de molts llocs, i amb cost per a l'erari públic. Però l'esforç ha merescut la pena.

 
 Més desconegut és, fora de Menorca, el seu patrimoni arqueològic, amb una densitat de jaciments prehistòrics, que no es troba en gaire llocs del món i que, de mostrar-se més a l'exterior, seria motiu de peregrinació ,ja que el seu interès és -com a mínim- comparable al de llocs famosos com Stonhenge i  altres.
     Pel que fa a la història, Menorca no ha tingut mai terme mig: disputada quan s'ha trobat al centre de les lluites geopolítiques i absolutament oblidada quan no ha estat així. Per aquí han passat, després dels primers pobladors neolítics, fenicis, romans, musulmans, catalans, anglesos, francesos , quedant finalment espanyols en virtut del tracta d'Amiens de 1802.

   
 Així que, amics americans, si veniu a Europa, no deixeu de passar per Menorca, veureu un condensat de natura i cultura que us deixarà atordits. I me deix moltes més coses que ja us aniré explicant, una d'elles la seva llum ,una claredat nascuda de la concentració dels reflexos del nostre mar com si fos un heliòstat. També les seves festes amb cavalls negres -de raça menorquina-, gastronomia i no poques coses més.