Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dijous, 31 de maig de 2012

ELS DEUTES DELS NOSTRES AVANTPASSATS (I)

   Crisi, crisi i més crisi... Quina fatiga haver de ballar cada dia amb la mateixa música !
   Però què és la crisi ? i per què hi esteim submergits ?
   Intentarem explicar el que no ens expliquen els economistes, aquests senyors que, com ells mateixos diuen, són molt bons fent prediccions...del passat.

   Així com els romans definien la pau com el temps entre una guerra i una altra, els periodes que anomenem crisi, no són més que el temps que dista entre dues bombolles, que sempre acaben rebentant. Una perogrullada direu., i així és, però no hi ha res més amagat que allò que està a la vista de tothom.

   Volem dir que les bombolles són inevitables ?
   Afirmatiu. Creixement vol dir inflar la bombolla.

    Si les  bombolles són petites, el periode de reajustament (diguem-li tornar a tocar de peus a terra) és més curt. Si no, serà més llarg  i dolorós de travessar).
Quan la bombolla es va inflant es dóna un procés de retroalimentació positiva demanda-inflació-especulació-producció i  amb el crèdit com a catalitzador. Tothom disfruta de la festa. És com el joc de les cadires i la música. No hi ha cadires per a tothom, i mentre la música sona tots correm i ballem somrients. Però la melodia acaba de cop i ràpidament ens llancem a agafar lloc, si podem. Aquells que pensaven que la música sempre duraria són els que ho tenen més complicat per trobar-ne.
   Com explicam aquest fenomen ?  Esteim davant una llei immutable de la física ?  Una maledicció gitana ?   Té a veure amb el nostre comportament social.?
    Evidentment, poc té a veure amb estructures o lleis de la natura, ni amb malaveranys. .Més bé té a veure amb el nostre comportament com a primats. 
   L'home, aqusta mona nua que som, porta a la sang uns constums força antics. Tant, que els més vells els arrossegam des de fa milions d'anys i els comportaments més nous  els tenim des d'uns  200.000, de quan es van completar les característiques de l'homo sapiens, modèstia a part.

   Seguirem...