Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dissabte, 9 de juny de 2012

CREMA EL SOLSTICI

Ei Bloc !

   De bon matí i aprofitant un alè d'airina fresca, obsequi de la Tramuntana, he quedat amb els meus companys Luciano, Karl, Wolfgang Amadeus, Johann Sebastian i algún més per anar a pagar el delme voluntari de la meva mitja marató mensual.
   És delme pel que té d'obligació, encara que aquesta me l'hagi imposada jo mateix. En això consisteix el sentit de la vida, en posar-se continuament petits objectius, fites que coronar. L'important, ja ho sabem, no és la meta en sí mateixa, sinó que aquesta és la que ens dóna coratge per avançar. Que no arribam a l'Itaca que somiàvem, mos n'inventam una altra sense perdre un instant en plors i planys. Com deia el gran Winston, l'èxit consisteix en anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme.


Foto: C.Tiranya

 El solstici d'estiu és aprop. Ja crema. L'astre rei demana pleitesia de bona hora. La deesa Ceres fa la vessa amb els seus llençols d'or cobrint les tanques, per on neden, aquí i allà, com  ninfes d'aigua, les blaves flors de l'Axicòria. La primavera encara és viva, però ja se la veu defallint. De la  sang de la rossella, que cobria tanques i voreres, ja només en queden els estigmes. La nova llavor ja ha estat creada. Pot morir tranquil.la. La seva vida ha tingut sentit. Jenkins toca el seu Benedictus. Una llàgrima em rodola per la cara. Només dues o tres peces musicals em produeixen aquest efecte i aquesta és una d'elles. Em faig vell. Per molts anys, si convé.

   Travessam la tupida ombra de l'alzinar centenari. Amb no massa imaginació podem veure un grup de druides  celtes amb el seu home de vímet celebrant missa primera.

Foto: C.Tiranya

   A les cabelleres lluentes dels pins, amb la primera escalfor, comencen a cruixir les pinyes, alliberant un Apocalypse Now de pinyons alats com helicòpters que, a diferència d'aquells, escampen vida. És massa dematí per a Wagner. Pavarotti és més bon company en aquestes hores. Guardo negli occhi la ragazza quegli occhi verdi como il mare...La vida és bella. Llàstima que no ho sigui sempre i per a tots.

Foto: C.Tiranya

 Arribam a sa Font de Sa Teula, que regala el seu fresc rajolí a tot el qui hi passa. Glopet i desfeim el camí cap a casa.
Foto: C.Tiranya


  Entre les cabelleres argentades dels ullastres despentinats per la brisa destaquen, allà enfora, les cases senyorials de  Sa Font Santa. Si se m'aparaguessin els ormetjos de pintar, m'hi entretindria una estona.

Foto: C.Tiranya

   Luciano força el ritme.  Celeste Aïda, forma divina. Místico serto di luce e fior. Del mio pensiero tu sei regina, tu de mia vita sei lo splendor. Il tuo bel cielo vorrei ridarti li dolce brezze dil patrio suol. Un regal certo sul crin posarti. Ergerti un trono vicino al sol !
    
   L'èxtasi.


Foto: C.Tiranya