Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dimarts, 5 de juny de 2012

ELS DEUTES DELS NOSTRES AVANTPASSATS (II)

    Més de crisi.
    Però abans una petita puntualització
    El comentari inicial de l 'article anterior  no s'ha d'entendre com  un menysteniment cap els economistes, sinó com una constatació que, com a disciplina científica, és insuficient per explicar el procés caòtic que és el desenvolupament econòmic global. La frase de que els economistes són molt bons fent prediccions del passat, li vaig sentir dir a Ernest Lluch, qui afegia  -amb el seu fi sentit de l'humor- que no hi estava d'acord i que els era francament difícil explicar el passat. Afegia que, per exemple, encara no tenim una idea clara de quines van ser  les causes que van portar a la gran crisi de 1929.
    Recordarem, per qui no ho sapi, que Ernest Luch va ser un molt respectat catedràtic d'història econòmica, d'una capacitat de treball fora del comú i alumne aventatjat del genial professor Fabià Estapé  i que va ser covardament assasinat per ETA l'any 2000.

    Fet aquest petit  homenatge obligat, seguim amb les nostres cabòries econòmiques.

    Deiem que ens trobam davant un sistema caòtic  -que no aleatori-   comparable al del temps atmosfèric -no confondre amb el clima- molt sensible a petits canvis. Lleugeres variacions inicials fan que el sistema vagi cap a Son Bel.lo quan l'esperavem a Son Catel.lo. És l'efecte papallona, estudiat pel matemàtic i meteoròleg Edward Lorenz.
    Aquí tenim l'anomenda Teoria del Caos, que, per despistar, no és una teoria, sino una sèrie de fórmules, postulats i plantejaments que intenten estudiar sistemes dinàmics esquius, com ara la meteorologia, dinàmica de fluids, tectònica de plaques, sistemes planetaris, física quàntica i fins i tot útil en medicina  i entorns organitzatius complexos, i als que  s'haurà de sumar inevitablement la ciència econòmica.
   Amb atordiment, nostre i dels propis economistes, veim que, actualment, tant en  les anàlisis econòmiques com en les  polítiques que se'n deriven, s'encalcen papallons, i mai millor dit. El problema radica en que a la ciència econòmica, els arbres no li deixen veure el bosc. S´ha centrat en analitzar els mercats i l'intercanvi comercial, sense explicar l'origen dels problemes i per tant, sense poder aconsellar polítiques públiques adequades.
   Hem arribat a la paràlisi per l'anàlisi. Ara només ens queda que en les universitats i centres de decisió s'obrin les finestres per donar entrada a l'aire fresc que ens faci obrir els ulls que tenim mig clucs de tant de fum.  Els estudis hauran de ser inevitablement interdisciplinars, donant entrada en la docència a la fins ara  marginada economia heterodoxa ('economia biofísica, etc.), matemàtica, psicologia i antropologia socials i altres.
   D'altra banda, s'hauran d'establir mecanismes de control per evitar que amb els nostres comportaments instintius, i aquí tornarem a parlar de primats, ens aniguem fent mal els uns als altres. Però aquest serà tema per a un altre dia.
 
   Seguirem...