Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dimecres, 13 de juny de 2012

ELS DEUTES DELS NOSTRES AVANTPASSATS (III)

  Continuant amb la ca(k)bòria econòmica, deiem que ens trobam amb un sistema caòtic i que com a tal és de molt difícil modelització. Parlam, això sí, de les economies capitalistes modernes, on els agents actúen lliurement, no de l'economia de sistemes totalitaris .
  A curt termini, en l'anàlisi econòmica, podem pensar en relacions determinístiques, de causa-efecte, i encara seria discutible (pensem en la indomable prima de risc, el diferencial que paga un estat respecte de l'alemany  -paradigma de fortalesa ara mateix-   per a  finançar el seu deute públic). A llarg termini, en canvi, tal com correspon a sistemes caòtics, els resultats no es poden predir. Amb tot, en els propers anys, com ja haviem dit,  disciplines com l'econofísica (física de sistemes complexos i mecànica estadística) aportaran majors coneixements que haurien d'encaminar cap a polítiques que dotin el sistema de major estabilitat. Ara bé, convé conéixer perquè actuem com ho feim.

     Val, val...tot això massa acadèmic. En pla: tenim un merder descontrolat on no hi ha qui s'aclari i on qui més en sap està més enredat que un ca amb un os. No tenim ni idea de com evolucionarà la situació actual (sistema caòtic). Els agents econòmics, principalment els inversors, actúen amb estratègies de por, especulant a curt (atacant ) contra el visiblement més dèbil i respectant el més fort. D'aquesta manera el dèbil es segueix afeblint i el fort pot seguir pastant -i pontificant sobre ortodòxies- tranquil.lament
   El que dóna el component de caoticitat al sistema no és altra cosa que la nostra manera d'organitzar la cacera. El nostre instint és el  de caçador-recol.lector, i aquest és el que domina els mercats.
   Disfressats amb les nostres corbates i mocadors, i parapetats darrere de la pantalla de l'ordinador, les nostres estratègies de supervivència no han variat. Vam baixar dels arbres arran de terra, ens vam convertir en caçadors errants, després sedentaris i, finalment, el nostre tret diferencial amb altres animals -la cultura- ens ha duit a uns nivells de sofisticació que ens fan perdre l'objectivitat a l'hora estudiar el comportament de l'orgullós sapiens. Sempre ha estat difícil ser jutge i part.
   De la nostra evolució, aquí tant resumideta, hem de destacar el fet que ens vam convertir en homínids rapinyàires. De vegetarians adaptats al bosc, en un no res -parlant en termes evolutius- els descendents de l'austrolopitecus  Lucy es van veure abocats a un entorn on només podíen sobreviure comportant-se com a carnissers intel.ligents. Això va ser ara fa entre tres i dos milions d'anys, no sabem precisar més.
    Ara bé,si mos comparam amb els animals carnívors, veim que aquests disposen d'adaptacions molt especialitzades que noltros no tenim: grans ullals, urpes, musculatura forta i elàstica, extraordinària resistència física , etc.. així com un equipament sensorial de luxe: un olfacte milions de vegades més fi que el nostre, una visió molt sensible al moviment i una oïda finíssima. Al seu costat noltros, a pèl i amb les mans nues, com a caçadors,  faríem "sa pena" que diuen els meus fills..
    Amb tant d'equipament guerrer, les relacions socials d'aquests animals es farien molt perilloses, el que comprometria la viabilitat de l'espècie. Per tal d'evitar-ho, l'evolució els ha dotat de grans inhibicions per no utilitzar-les contra els seus congèneres.
     Vet aquí, idò, dos aspectes que seran clau en el desenvolupament dels homínids: no disposam d'armes naturals per a la caça i no tenim inhibicions que ens aturin d'emprar les  artificials que hem inventat contra els membres de la nostra pròpia espècie.

    Seguirem...