Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dimecres, 20 de juny de 2012

LA TIRANYA DEL CAPITÀ

   Ei bloc !

   Avui fa un mes que me vaig decidir a fer salpar  aquest bloc. No tenia massa clar si seria una travessa de poques singladures, ni  tant sols si sortiriem de port. Però el fet és que navegam amb  vent de popa i  amb tot el drap estès. De moment la mar és plana. Ja arribarà el moment de passar entre Escil.la i Caribdis per veure si aguanta l'esperit mariner.

   Fins ara mos han vingut a saludar cent cinquanta-nou dofins d'Espanya, trenta-cinc dels Estats Units,  cinc d'Alemanya i dos de Regne Unit.
   Què és el que els atreu ?  El que pugui pensar no són més que elucubracions. En qualsevol cas, no hem sortit a la mar per a veure'ls, però  alegren la navegació.
    Alguns dels visitants, aquells que em són més propers, creuen, amb sospites fundades -jo mateix les tenc- que el Capità Tiranya i jo som la mateixa persona.
    Està bé, no ho negaré, ho confés: som el capità Tiranya, o almenys m'ho sembla.
   Tiranya és un terme mariner que no he vist emprat a més llocs que a Menorca i que significa corrent marí, especialment aquells corrents que es produeixen en rades i ports i que fan que els vaixells es desplacin  derivant sense propulssió. El sentit figurat s'utilitza per indicar inclinació, tendència o vocació cap a alguna activitat o estat anímic.
   La paraula m'agrada pel seu ús mariner i local. Conté la ny característica de la nostra llengua, sempre menesterosa de ser veciada.
    Se'm fa agradable fonèticament i semàntica des que la vaig descobrir al poemari Tiranya al vespre, de l'egregi poeta  -i no obstant professor d'Iinstitut- Pere Xerxa,  alter  ego de Joan F. López Casasnovas, qui    -meritòriament-  aconsegueix fer créixer brots tendres enmig dels torrossos ingrats de l'adolescència.
    El títol de capità no ha estat més que un recurs per dotar de major honorabilitat i fins i tot d'un toc romàntic el personatge. Al propi temps recorda -irònicament- aquella dita de ser com el Capità Aranya , que , rememorant a un tal Capità Arana, fa referència a aquells que animen els altres a embarcar-se en empreses a les que ells finalment no es presenten. En aquest cas, contrariament, som l'únic tripulant.

     I com a darrera explicació  - i aquí ja acabaré de parlar de mi-  la foto del meu perfil.
  La vaig triar perquè és, com diríen els nostres besavis, verifigi (de la llatinada vulgaritzada vera effigies), és a dir: tal qual, la imatge del capità descuidat.
    Haureu notat -observadors com sou- que el tocat que porta no és altra cosa sinó un bací de barber, i per tant,  clarament,  no és un capità, sinó l'inigualable desfador de torts Don Quijote de la Mancha (no vull fer de traductor traïdor amb el seu nom).
     L'obra, miraculosament respectada pels transeünts, tot i trobar-se a l'aire lliure a la remota cala d'Ets Alocs, es deu a la mà de l'escultor ciutadellenc Miquel Capó, a qui fris de trobar-me i demanar-li indulgència per la llibertat que m'he pres.



Foto: C.Tiranya

     No res més. No sigueu massa exigents amb el meu pobre enteniment i preniu-vos les meves cadufades com el que són: els pensaments d'un que ralla tot sol. Tanmateix, seguiré pensant que són gegants...

   Ite, missa est.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tot el permís den Miquel Capó. Moltes gràcies per la teva elecció.
Si encara vas per ets alocs prest i trobaràs novetats!
Salut!

CAPITÀ TIRANYA ha dit...

Vatua Déu que mercè em feis, que ja m'havia acostumat a tenir aquest rostre ―car sigui més vostre que meu― i em costara no poc de mudar-ne.

Que molts anys conserveu salut i eima !