Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dissabte, 16 de juny de 2012

PASSAR BASCA

   Matí sabatí.
  Amb esperit monacal començ les meves matines esportives. Avui toca fer unes vint mil passes.
  Després de fer les meves ablucions i estiraments començam a córrer.

   Magnum mysterium ! De nou la llum ha vençut a les tenebres, que fugen, cada dia més ràpides, cap a ponent. Donant-lis l'esquena m'encamin cap a l'alba. La Vall m'espera.
   Però el sol no guaita, passa basca. I què és la basca ? vos demanareu. Serà una gernació de gent que passa ? Més tost n'hi hauria d'haver molta per tapar el sol. Una senyora de Bilbao ? Els de Bilbao  -ja sabem  com són-   poden tapar el sol tranquil.lament...però no.


Foto: C.Tiranya

  La paraula basca té significats molt diversos segons el lloc. Aquí, a Menorca, s'empra, o casi millor dit s'emprava  (només li he sentir dir a gent d'edat) com  l'equivalent de xafogor. També es deia -encara que ja quasi ningú la utilitza- per refrerir-se a aquelles boires marines que envaeixen, de tant en tant, terra ferma. És una expressió que, de tant oblidada, no figura al diccionari més que de refiló, recollida en algún refrany, com A les mars basques i a la terra humit (DCVB Alcover-Moll).
   Així que, com deia, quan he arribat a La Vall passava basca. Tot i que el dia prometia aixecar-se esplendorós, a primera hora  semblava que corria per alta muntanya, amb les carenes cobertes de cotó.
   Ha estat, però,  una juguesca breu, ja que el sol, rabiós de ser destorbat quan s'apropa el seu dia de glòria, prest ha donat el joc per escampat.

   Arribam a la Platja des Bot... Invassió!

Foto: C.Tiranya
   Fondejats entre les dues platges, una filada de velers. Sant Joan és aprop i el desembarc serà imminent.


Foto: C.Tiranya

 Demà és diumenge des be, inici de la festa. Ja fa dies que es nota una mica d'esvalot. Es netegen vidres i pestells. Els emblanquinadors no donen abast. Els forns no aturen de gestar coques i ensaïmades. El gin, la llimonada fresca, dolces i pastissets. Tot ha d'estar a punt. Els adolescents somien cavalls i els cavalls...qui sap.  Alguns altres -pocs- alèrgics a tumults i algaravies, preparen  el seu exili temporal.

   Comença a fer calor. Afluix una mica el ritme.

  Avui és el dia que marca la tradició per a collir la nostra camamil.la. Dic nostra perque és un endemisme de  les Illes Balears. És la Santolina chamaecyparissus. No s'ha de confondre amb la que venen ensobrada  , que és la Matricaria chamomilla . Només tenen en comú el nom vulgar . La de Menorca té un intens i al mateix temps delicat aroma i propietats que l'han feta ser molt estimada en l'arsenal de remeis caçolans.

Foto: C.Tiranya
 
   Com que sempre convé tenir-ne per un mal de panxa, me retur a collir-ne un ramet. Quan arribi l'hauré de posar al sol per tallucar-la un altre dia.
   Amb el ram a la mà, més que un corredor de fons, faig la pinta d'un padrí despistat que arriba tard a recollir a la nuvia, però no crec que trobi massa espectadors crítics.

    Envoltat per l'oloreta de la camamil.la arribam a casa. Tothom encara dorm. Canten els ocellets. Dos puputs festegen dalt una branca. El dia comença bé.

Foto: C.Tiranya