Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 8 de juliol de 2012

DEUS EX MACHINA

   La tenim !  Ja no és hipòtesi !

   Després de quasi mig segle des que va ser predita per la teoria que descriu les particules elementals de la matèria visible, anomenada  model estàndard, l'existència del Bosó de Higgs, darrera per demostrar d'aquest model, s'ha comprovat empíricament.

  Iuppi ! Fantàstic !

  I això què és ? Hem descobert el bossot on s'amaguen els diners que mos treuran de pobres ?

  No, no... no va per aquí. A veure si mos aclarim.

  Esteim parlant de les parts més petites de què es composa la matèria, que són indivisibles -sempre hem de dir amb els coneixements actuals- i que tenen noms tant exòtics i quasi culinaris com leptons (electrons, muons i tauons), quarks (6 sabors diferents), hadrons (protons , neutrons), fotons, gluons, mesons,  bossons, etc. i les seves corresponents antipartícules. N'hi ha d'altres, així mateix,  que, per ara són pura especulació teòrica ja que no s'ha pogut demostrar que existeixen en cap experiment, com els gravitons, superbarions, etc D'aquestes partícules hipotètiques ja en tenim una menys : hem caçat -així es creu- la partícula de Higgs. 

     La recerca i captura de la que alguns, en una mala traducció, han anomenat  partícula de Déu, és el projecte científic que  ha mobilitzat més recursos materials i humans de tota la història de la física moderna.
   El nom The God Particle (la partícula-déu), no The God's Particle , es deu a l'obra del premi Nobel de física Leon Lederman The God Particle: If Universe is the Answer, What is the Question ?
  La traducció desvirtuada, ha desfermat tot tipus de fantasies esotèriques per a crèduls de cap fluix. Alguns auguren una terrible ira divina si a Déu li seguim " tocant les partícules".
   L'esmunyedissa i esquiva partícula ha aparegut com el deus ex machina -mai millor dit- d'una tragèdia d'Eurípides. Ha estat registrat pels dos experiments, ATLAS i CMS, del Gran Colisionador d'Hadrons, LHC, a Ginebra. En aquest accelerador de partícules de 27 Km. de llargada es fan colisionar feixos de protons i de nuclis a velocitats properes a la de la llum, que venen a ser 1080 milions de Km./h. D'aquestes col.lisions s'obté moltíssima informació sobre la composició de la matèria. Aquí és on s'ha conseguit localitzar el Higgs.
   Casualment aquesta troballa coincideix amb la celebració dels 120 anys de la teoria de l'electró, proposat per Hendrik Lorentz en 1892 i que va indicar el camí cap a la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica.
   Però què és i què té tant especial per atorgar-li epítets divins ?
   El que la fa radicalment especial és que gràcies a ella i a la seva distribució per tots els punts de l'espai (camp de Higgs) existeix la massa, es a dir la matèria, per tant tot el que és. També noltros. D'aquí la seva "divinitat".


    Fugint de tecnicismes, convé recordar que massa i energia són dues magnituts equivalents. Podriem dir que la massa és una concrecció de l'energia. Entre ambdues, com a constant, el quadrat de la velocitat de la llum. És el que explica la simple i genial fórmula de la teoria de la relativitat d'Einstein :


 
    Com diu el títol de Lederman, si l'univers és la resposta, quina és la pregunta ? Com hem arribat aquí ?
    El Higgs mos fa quadrar una explicació plausible.
    La història, tal com l'explica el model estàndard cosmològic o Teoria del Big Bang és aquesta:
   L'univers conegut s'inicia en un punt, amb temperatura i gravetat extremes, i d'allà esclata en una sobtada expansió i es va refredant. Aquí partim d'un primer moment on només hi ha ones d'energia i particules elementals lliures, fins arribar a un univers amb galàxies.
   Al cap d'una centèssima de mil milionèssima de segon, la matèria supera mínimament  l'antimatèria i gràcies a això existim, sinò una hauria anihilat l'altre. Mos salvam per questa petita assimetria.
   No és una pel.lícula lenta precisament. Al cap d'un microsegon, aquesta sopa o plasma de quarks es condensa i apareixen les primeres partícules complexes , els hadrons (protons i neutrons). Amb un festeig rapidíssim, al cap d'un minut es consuma el matrimoni. Amb aquesta unió tenim els primers nuclis.
   A partir d'aquí, ja mos relaxam una mica. Fins que no passen uns 380.000 anys d'expansió, la densitat  no baixa prou per que la llum  pugui fugir de la matèria. Començam a tenir un univers transparent.
   Celebram el nostre 13.700.000.000è aniversari i l'ardor inicial s'ha refredat. Tenim una temperatura mitja a l'univers de -270 graus centígrads. Amb el cap fred mos adonam que el paper del nostre planeta en aquesta "peli" és d'actor secundari. Vivim en un planeta que no és ni gros ni petit, voltant una estrella ni gran ni petita, dins una galàxia ni gran ni petita. Tot açò no està gens malament. Com deien el llatins: in medio virtus. En el punt mig hi ha la virtut. Els extrems sempre són dolents.


   I en Higggs ? No l'heu vist ?
   Rebobinem a càmera lenta. Ha estat com topar-nos amb Artful Dodger, artista del pickpocket a l'Oliver Twist de Dickens. Tant de  moviment en tant poc temps i mos han pres la cartera.
   Analitzem, ralentitzats, els primers fotogrames. Distribuïts dintre del tèrbol brou inicial, unes partícules especials. Veim que el que fan és abraçar-se als corredors corpusculars que són pura energia, fent-los disminuir de velocitat i per tant augmentant la seva massa. Així actúa Higgs. Emprant un mal però ilustratiu exemple, diríem que és com el floculant de la piscina, que va aglutinant i fent més feixugues les partícules en suspensió. Gràcies a ell tenim la piscina clara i transparent, amb els residus (matèria) agrupats i visibles. 
    Amb tot, aquesta matèria visible no representaria més que un 4% del total de l'univers. La resta sería matèria fosca (23%) i energia fosca (73%). Ho inferim pel efectes gravitacionals sobre la visible.
     No us desepereu ! 
     Com més sabem, més interrogants s'obren, i per tant més sabem que ignoram i més ignorants mos sentim. Però la sal de la vida és poder descobrir i comprendre.
    No esborreu la gravació d'aquesta pel.licula. Per entendre-la millor, mos l'haurem d'anar mirant més d'una vegada. I com més la mirem, més l'entendrem i mos entendrem.

   Continuarà...