Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dijous, 12 de juliol de 2012

PERDRE LA MEMÒRIA

   Ei bloc !

   Dissabte, juliol, vacances, albeta. Concatenació perfecta per anar a córrer i donar-me una endorphine rush o ruixat d'endorfines. Aquestes són un opiaci endògen que segrega de manera natural el nostre cervell quan feim exercici, i en situacions d'excitació o patiment. Actúa com un neurotransmissor amb efectes analgèssics. Fa que disminueixi el dolor que sentim durant un exercici extenuant, com en els esports de resistència. També es creu que són unes de les responsables del que els anglesos en diuen runner's high, l'eufòria del corredor. Un agradable estat físic en que -tot i haver realitzat un perllongat execici- un es troba pletòric i carregat d'energia.
   Començ a "trote borriquero" (no se m'acudeix cap traducció que no faci riure). Millor sempre fer partida d'ase i arribada de cavall, que no al revés. Un bon escalfament és bàsic, sobretot si un ja no té els quinze.
   Avui tenc ganes de rompre'm les cames, així que pujaré al mirador de la platja d'Algaiarens, una pendent curta però intensa. Sense dificultat i amb un ritme sostingut arrib dalt. Com sempre, la vista és magnífica. Allà baix les platges, desertes a n'aquesta hora, amb l'embat del mar acompassat com la respiració d'un fillet del cel adormit. El sol, a l'horitzó, sense pressa, es va descobrint darrera dels llençols de boira matinera.

Foto: C.Tiranya

  Una lluentor en terra em crida l'atenció. Algú, en treure la càmera per fer fotos, ha perdut una targeta de memòria. Com un corb en trobar un tros de vidre lluent, l'agaf i me l'emport al niu.
    Completada la ruta arrib a casa. Pletòric, així com toca.
    La targeta de memòria. Què en faig ? Sóm de natural poc xafarder i no m'agrada ficar el nas en les coses dels altres, així que mirar aquestes fotos, si n'hi ha cap, no em fa gens d'il.lusió. Però és l'única manera de veure si trob alguna pista per localitzar els propietaris. Si l'hagués perduda jo, amb fotos fetes, em sabria bastant de greu.
   Disc extraïble(F:). Carregat de fotos. S'hi veu una familia del més normal. Fan cara de bona gent. Un al.lot que practica atletisme. Se'l veu a vàries competicions. A una d'elles s'albira  part d'un cartell amb el nom d'un club esportiu de Catalunya. Els enviaré un mail amb la foto i cas resolt.
    Me contesten que no el coneixen. Hauré de seguir investigant.
    Miraré les fotos de les competicions per si veig algun escut o ensenya. Les fotos estan preses d'enfora. Ampliant només es distingueix un perfil desdibuixat. Vaig a la web de la Federació Catalana d'Atletisme i allà veig els escuts de tots els clubs. Comparant amb el de la camiseta veig una possible versemblança. Reenvio el mail amb la foto.
    Quan l'he enviat veig un apartat que diu atletes. Hi entro. Aquí tenen  les fotos sense nom dels fillets. Comparant amb el "meu", prest el tenc identificat. Hi ha més fotos de competicions. Allà el veig amb un dorsal. Vaig a l'apartat de classificacions i ja tenc el nom i data de naixement. És un bon corredor.
    Massa fàcil. No m'interessa seguir, però segur que si m'hi posàs prest tindria el domicili i tal vegada fins i tot sabria si és un bon estudiant i qui sap què més.
    Està bé trobar tota aquesta informació dels nostres petits a la xarxa ? No estic massa segur. No sabem quin ús se'n pot fer.
    Algú argumentarà allò d'abusus non tollit usum, que l'abús que es pot fer d'una cosa no ens ha privar del seu ús. Si no fos així, hauríem de prohibir el vi, els guinavets de cuina, el cotxe i fins i tot hauriem de llevar les pedres dels camins.
    Crec que el cas és diferent. La informació personal hauria de estar molt més protegida..
   Cada vegada hi ha més persones que reivindiquen el seu dret a l'oblit a Internet, que desapareguin les seves dades personals i sembla que la cosa és molt difícil.
    Pensem que només pel fet de navegar per la xarxa, es va acumulant informació sobre noltros mitjançant els anomenats "cookies", etc. Es poden conéixer els nostres gustos, interessos, curiositats, afeccions, i fins i tot idèes religioses, polítiques, etc. I no diguem amb la informació que es va bolcant a les xarxes socials i que no tenim ni idea de qui les pot veure.
    Tal vegada hauriem d'estar un poc més gelosos de la nostra privacitat i no posar tantes coses al mostrador.