Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dimecres, 15 d’agost de 2012

LA NAVALLA D'OCCAM


     Ei bloc !

     Existeixen dues maneres de deambular per aquesta vall de llàgrimes. Una, la més freqüent i preferida per la massa (en el sentit que Ortega y Gasset donava al terme) és anar abraçant fes diverses, fent-les pròpies i acceptant els seus postulats sense esperit crític, ja sigui fe religiosa, "esportiva", política, fenomènica, filosòfica i també científica. Això darrer, absolutament inadmissible, ja que, si és ciència no es basa en la creença i si es basa en la creença no és ciència.


  L'altra és analitzar tot allò que ens afecta amb esperit crític. Ho podríem anomenar saludable escepticisme. És saludable a nivell individual, ja que mos ajuda a ser més lliures i menys manejables, i també ho  és a nivell col.lectiu, perquè mos allunya de la foscúria cap a on mos condueixen les irracionalitats, ja siguin polítiques, religioses, i pseudocientífiques de tot tipus.
    L'escepticisme com a corrent de pensament va ser iniciat per Pirró d'Elis (360 a.C.) i mostrava la seva desconfiança en la raó humana per arribar a descobrir la veritat de la natura, ja que el nostre coneixement es basa en les sensacions i aquestes mos enganyen. Postulava l'abstinència en l'emissió de judicis, l'apojé, ja que res és veritat ni mentida  (tot del color del cristall amb que es mira...,en aquest món traïdor), com a camí per arribar a l'ataràxia, la felicitat. Ara bé, ja que no toca altra que viure en un món de sensacions, sempre s'ha d'acceptar com a bo allò més probable. Si m'han desaparegut les tomàtigues de l'hort, es millor acceptar que alguna persona o animal les ha pispat, abans que pensar que una nau extraterrestre interestelar, després de recórrer milions d'anys llum de distància, ha procedit, amb nocturnitat i alevosia a privar-me de les meves ensalades. Aquesta darrera és una explicació que he sentit, no me l'he inventada, i vos assegur que raonaments així d'espectaculars abunden.
    Quan volem formular una explicació a qualsevol fenòmen, convé tenir ben esmolada la navalla d'Occam, aplicar els pilars del mètode científic (reproductibilitat i falsabilitat), i apostar per la teoria més simple.
    L'escepticisme modern, tanmateix, poc té a veure amb el primitiu. Després d'haver evolucionat a través de  pensadors com Hume, Niestzche, Descartes, Kant, Leibniz, Newton, Poincaré, Einstein, etc. arribam a l'escepticisme racional o científic, que el que fa es qüestionar totes aquelles afirmacions que no tenen prova empírica. Si no tenim proves concluents sempre és millor dubtar que creure. 
   Com a postura epistemològica lluita especialment contra pràctiques pseudocientífiques que generen grans ingressos a costa, moltes vegades, de la salut de les persones, com és el cas de bona part de les anomenades medicines alternatives. Teràpies no regulades i sense cap rigor científic que, no obstant, proliferen arreu i que, en retrassar o excloure de tractaments eficaços provoquen moltes morts.
    Record el cas d'un pare que va tenir una filla afectada per un tumor cancerígen i que era tractada amb quimioteràpia. Arran de la malaltia de la filla va anar informant-se sobre el tema i va anar derivant cap al coneixement de les anomenades teràpies alternatives per al tractament del càncer. Temps més tard vaig sebre de la mort del pare. També ell havia desenvolupat un tumor. La noia sobreviu i treballa de professora. Casualitat. Pot ser.

   No volem dir que enmig d'aquest arsenal acientífic no hi hagi algunes tècniques susceptibles de ser contrastades i acreditar eficàcia terapèutica, i és veritat que no s'hi dediquen massa recursos a la seva investigació, ja que el seu fruit no donaria lloc a una patent, màxima aspiració de la industria farmacèutica. Però en la seva major part el benefici d'aquestes tècniques es limita a una milloria en l'estat d'ànim, que, en algunes patologies, sí pot comportar una millora física, però que és totalment ineficaç en casi totes.
   És cert que és una sort, tant per a noltros com per als metges convencionals i per als pseudometges  també (alguns  inclús titulats en medicina als que se'ls ha anat l'olla) que el nostre organisme, en combinació amb el nostre microbioma, s'arriba a curar tot sol d'algunes de les patologies que mos afecten, i d'aquí els seus "èxits".
     Açò no lleva que la industria farmacèutica, en connivència amb la classe política, tengui comportaments  que, ademés d'immorals, haurien de ser perseguits com delictius, per posar en risc la nostra salut i les nostres finances Tenim exemple recent en la psicosi produïda per la declaració per part de l'OMS de pandèmia de grip A (H1N1) 2009-2010. Dit organisme de l'ONU va canviar, sospitosament ad hoc, la definició de pandèmia per poder aplicar-la al cas, que, finalment, va produir un deu per cent de les morts que es produeixen amb la grip estacional que ens afecta cada any. La conseqüència va ser una despesa farmacèutica ingent, que sens dubte era el pretès.
     També és molt real la possibilitat de creació artificial de virus de grip aviar que es podria propagar entre els humans, i que ha encés el debat sobre la llibertat d'investigació front a la seguretat de la població.

     D'aquí a pensar que la medicina oficial és dolenta i l'alternativa és bona hi ha un abisme. No hi ha una conxorxa contra la nostra salut. El que hi ha són grups de pressió amb moltes ganes de fer negoci i que han de ser controlats, igual que s'ha de controlar l'activitat dels nous bruixots.