Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dissabte, 3 de novembre de 2012

TOTS SANS

   Ei bloc !

  Quan arriba la fresca, és prest i la bronzejada nuesa de les nostres tanques es cobreix amb túniques de tardor. El groc assedegat de l'estiu esdevé frescor verda i surten, de manera recurrent i unísona -com bolets- dues expressions homofòniques. L'una, Tots Sants, fa referència al dia de difunts i l'altra, tots sans a la qualitat dels esclata-sangs que hem trobat per la marina.
Foto: C.Tiranya
   Marina és la paraula que empram a Menorca per referir-nos al bosc en general. Originalment eren les terres, boscoses o no, que vorejaven l'illa, ran de mar. Una zona de propietat reial -comunal de facto- en temps de la conquesta de n'Alfons III que, en el transcurs dels segles, es van anar fent seva els nobles propietaris veïns. Si la propietat limitava amb la marina, només dient en els papers que limitava amb el mar, s'anava consolidant un dret de propietat, per ocupació, que va ser finalment beneït amb la creació dels registres de la propietat. Ni hi havia  ningú per defensar l'"interès comú", ni aquest existia com l'entenem avui. Política de fets consumats.
    El cas és que per aquests dies, la marina comença a tremolar. Tremola per la quantitat de gent que, cul a pòmpil, remena per entre mates i xipells i ho fa també perquè moltes vegades tot queda com si hagués passat la 105, aquella divisió de l'exèrcit franquista formada per mercenaris africans que va creuar Menorca com una plaga de llagosts, en acabar la guerra. Era una expressió encara ben viva quan érem al.lots: "sou pitjor que la 105 ! "
   I és que, com  diu l'adagi: Per Tots Sants, murtons i aglans, llentrisca florida, arboces i esclata-sangs.
   
   Me n'he anat per les branques. El que volia pintar era l'estampa de tardor  per on transcorren les meves corredisses matineres.
   Aquest mes d'octubre ha estat bastant sec, llevat d'aquests darrers dies en que s'hi ha posat de bo.
  Ahir, una sobtada ponentada mos va regalar un espectacle que quasi no recordava. Passejar al migdia pels carrers era assistir a un inusual i cacofònic concert. L'oratge enrabiat feia sonar les forges dels balcons, i les teulades sibilants donaven el contrapunt. Tot i l'espectacularitat, poc públic. No tothom sap apreciar l'art.
  Avuí, Tots Sants, en canvi, el dia s'ha desvetllat en calma. Aprofit la jornada festiva per complir amb el meu compromís mig-maratonià del mes d'octubre. Duc una mica de retard, però serà bo d'adreçar.
  En aquesta ocasió me deix acompanyar per gent nova, artistes poc o gens coneguts del funky, rock, reggae i jazz. Música que m'he descarragat de la web Jamendo, un lloc on qualsevol artista hi pot pujar la seva música amb llicència per a ser descarregada lliurement. Com en qualsevol fenomen de la natura i també humà, el Sr. Gauss té raó, la mediocritat és majoria, però remenant s'hi poden trobar aquells precentils que destaquen sobre els altres.
  Amb aquestes "llebres", marcant ritmes molt més ràpids del que estic acostumat, la carrereta se m'ha fet curta. Driblant basses i donant bons dies a matiners amb paner, he arribat a la platja d'Es Bot.  El riu de la Vall, després de la letàrgia estiuenca, ha tornat a la vida, serpentejant fins a la mar.
Foto: C.Tiranya

    Arribam a casa amb prou coratge per apurar una darrera esprintadada.

    Que la força mos acompanyi molts anys !... i tots sans.
 
  
   

   

1 comentari:

Carme ha dit...

M'agrada saber que anomeneu marina al bosc. No ho sabia.

I si els esclata-sangs són tots sans, és que us posareu les botes, menjant-los!

Bona tardor!