Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 13 de gener de 2013

IMAGINÀRIES, PERDUDES, ENCANTADES, FANTASMA...


   Despert.
   Fosca.
   Silenci absolut en la matinada sabatina.
   A fora, Orió, amb permís de la lluna vella, regna en la bòveda celest rodejat de la seva titil.lant cohort d'estrelles.            
   Res es batega. La pau nocturna tot ho amara.
   Començ la litúrgia prèvia a la cursa solitària.

    Com que les  seques de gener - el  recurrent anticicló que mos sol  visitar cada any quan s'atraca  Sant Antoni- sembla que té les hores comptades,  abans  no tornin els rigors hivernals, anirem a córrer pels durs penyals que es despleguen de Cala Morell a Punta Nati. Un lloc especial.

  
   Amb aquest camí, que més bé és un viarany amb trams on  més que veure'l  s'intueix, hi tenc una relació d'amor i odi. És com jugar amb una fera domesticada. De tant en tant t'endús un mos o un arrap.   Té el mal costum de fer-me anar de turmellons més d'una vegada,  si està de bones, o fins i tot fer-me furgar pel terra si  té un mal dia.
   És un terreny feréstec i rocallós, que exigeix un córrer tècnic i concentrat. S'imposen continus canvis de ritme i estil, passant del "gallina de Guinea" al "cabra muntesa".
   La verdor es va fent escadussera com més mos atracam al far de Punta Nati.
  De la sivina, l'aladern  i  la mata passam al nostre endèmic socarrell i poc més.  El paisatge terrestre esdevé paulatinament marcià. Un terreny més apropiat per al Curiosity que per a la carrera bípeda.
 

   
Foto: C.Tiranya

   El contrast amb la resta de l'illa, esplèndidament verda en aquesta època de l'any, és radical. Un lloc on ni el dimoni hi va a buscar ànimes, que poques n'hi ha. Tampoc cobertura de mòbil. Un lloc idíl·lic.
      La duresa d'aquest territori, que fa milions d'anys era el llit d'un mar poc profund, ve donada principalment per ser una vertent desprotegida, encarada als embats marins dels temporals de nord.
    Si haguéssim passat per aquí fa quatre milions d'anys igual hauriem pogut veure el nostre Rex. No el cinematogràfic, molt  més antic i perillós  Tyrannusaurus Rex, sinó el més pacífic i modest  Nuralagus Rex, un gènere extint de cunill gegant, el fòssil del qual va ser localitzat aquí mateix i catalogat com a espècie nova i desconeguda per a la ciència. El rei de tots els cunills que mai han existit.

. Illustration: Meike Köhler
http://www.icp.cat/index.php/ca/sala-de-premsa/noticies-icp/538-conill-gegant-menorca



   Avui en dia és terra de bens, i com el pagès a ells,  l'esmolada tisora de la tramuntana hivernal, tos la vegetació, on n'hi ha, deixant-la compacta i retallada.

Foto: C.Tiranya

     Un dels atractius d'aquest itinerari, ademés de les vistes a mar i la seva espartana bellesa,  és visitar la que jo anomèn la ciutat perduda. Una agrupació de penyes que evoquen una vila  -de fet quatre cases-  petrificada. L'anomèn perduda per amagada, encara que seria més propi nomenar-la encantada.

Foto: C.Tiranya

   De ciutats n'hi ha de moltes categories, però les que sempre han captivat la nostra imaginació, són les perdudes, abandonades o amagades. Tant les reals com també imaginàries, que d'aquestes en tenim més que no mos pensam.
    Quan es fa el descobriment d'una ciutat oblidada, sempre mos meravellam. I en els últims segles han estat unes quantes. Algunes espectaculars com Angkor, a Cambobja. Una ciutat del tamany de Manhattan en la que hi van viure un milió d'habitatnts, abandonada totalment al segle XVI i "menjada" per la la selva.
    També es van descobrir al segle XIX el poblat andí de Macchu Pichu, la llegendària ciutat de Troia, la ciutat nabatea de Petra, la ciutat bíblica d'Ur, Nínive i moltes més.
    Tanmateix d'altres no tenim més que referències històriques o memòria d'elles en mites i llegendes, com Sodoma i Gomorra o la famosa Atlàntida.
    Moltes n'hi ha que s'han perdut sense canviar de nom. Les tenim capolades sota els nostres peus.
   Les "encantades" solen ser curiositats geològiques. Ademés de la "meva" petita, són famoses les de Cuenca i  Capadòcia.
   De totes, les més curioses són les inventades. Unes són el reflex idealitzat d'alguna real, com la Jerusalem celestial, la de l'altra banda del mirall d'Alícia al país de les meravelles,  Xanadú o Xauxa. . Altres només existeixen en l'imaginari col.lectiu o la ment dels artistes. Així tenim les ciutats invisibles  -totes amb nom de dona-  d'Ítalo Calvino. També Utopia de Tomás Moro; el Macondo de Cien años de soledad; el  Líput de Gulliver; Brodei de Borges i un no acabar al que podriem afegir el Shangri-la de James Hilton i la cervantina Ínsula Barataria.
   Capítol apart són les ciutats fantasma, abandonades apressuradament pels seus habitants deixant tot al seu darrere, per causa de guerres o desastres mediambientals.
    Aquí, a Menorca, llevat d'aquestes darreres, tenim una mica de tot.
   D'abandonats, els poblats talaiòtics i el castell de Santa Àgueda.  Ciutat perduda, la romana de Sanissera, citada per Plini el Vell, i  no localitzada fins els anys vuitanta.
  Però, sens dubte, la més original de totes és la Ciutat de Parella, una ciutat submergida i encantada situada davant de les costes de Ciutadella, entre Menorca i Mallorca. D'ella sabem, més que altra cosa, que emergirà de les aigües el dia de Sant Joan en què es repleguin, casualment i a la vora de la mar, set Joans i set Joanes. Difícil, difícil...

   Deixam la ciutat perduda i seguim camí cap al far de Punta Nati.

Foto: C.Tiranya

  Passarem vora el codolar de sa Torre Nova on en 1910 va naufragar el vapor francès Général Chanzy, deixant 156 morts. Però aquest serà tema per a un altre dia.
   
  
   




1 comentari:

Montserrat F. ha dit...

Que bé que ens transportes a les ciutats del teu imaginari, tot corrent cap a Punta Nati. I que maques ls fotos que ens van ensenyant les amravelles que s'obren al teu pas com si fossis un explorador....