Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dijous, 3 de gener de 2013

UN PUNTET BLAU CEL

   Dos mil tretze ! Que també és el mil quatre-cents trenta-quatre, el cinc-mil set-cents setanta-tres o qualsevol altre, depenent de la fita de partida que considerem.
   En qualsevol cas, el primer de la resta de la nostra vida.
   Per devallar-nos els fums i posar-nos al nostre lloc, res millor en començar l'any que recordar les paraules de Carl Sagan quan va veure la fotografia del planeta terra que va fer la sonda Voyager 1, a una distància de 6000 milions de Km.


 "Vam tenir èxit en prendre aquesta fotografia, i en veure-la veus un punt. Això és aquí. Això és casa. Això és nosaltres. Sobre ell, tot allò que estimes, tot allò que coneixes, tot allò del que has sentit parlar. Cada ésser humà que va existir, hi va viure la seva vida. La suma de la nostra alegria i patiment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques. Cada caçador i recol·lector, cada heroi i covard, cada creador i destructor de la civilització, cada rei i camperol, cada jove parella enamorada, cada mare i pare, cada esperançat nen, inventor i explorador, cada mestre de moral, cada polític corrupte, cada "superestrella", cada "líder suprem", cada sant i pecador en la història de la nostra espècie va viure aquí, en un bri de pols suspès en un raig de llum del sol.

La Terra és un molt petit escenari en una vasta arena còsmica. Pensa en els rius de sang abocada per tots aquests generals i emperadors, perquè, en glòria i triomf, poguessin convertir-se en amos momentanis d'una fracció d'un punt. Pensa en les interminables crueltats visitades pels habitants d'una cantonada d'aquest píxel per als tot just distingibles habitants d'alguna altra cantonada; el freqüent de les seves incomprensions,l'avidesa de matar-se els uns als altres, el fervent del seu odi. Les nostres postures, la nostra imaginada auto-importància, la il·lusió que tenim una posició privilegiada a l'Univers, són desafiades per aquest punt de llum pàl·lida.

El nostre planeta és un punt solitari de llum en la gran foscor còsmica que ens envolta. En aquesta foscor, en tota aquesta vastitud, no hi ha ni un indici de que l'ajuda arribarà des d'algun altre lloc per salvar-nos de nosaltres mateixos.

La Terra és l'únic món conegut fins ara que alberga vida. No hi ha cap altre lloc, almenys en el futur pròxim, al qual la nostra espècie pogués migrar. Visitar, sí. Colonitzar, encara no. Ens agradi o no, en aquest moment la Terra és on hem de quedar.

S'ha dit que l'astronomia és una experiència d'humilitat i construcció de caràcter. Potser no hi ha millor demostració de l'estupidesa dels prejudicis humans que aquesta imatge distant del nostre minúscul món. Per a mi, subratlla la nostra responsabilitat de tractar-nos els uns als altres més amablement, i de preservar el pàl·lid punt blau, l'única llar que mai hem conegut. "


   Així, ubicats en l'espai, podem començar la lluita per assolir els nostres recurrents i  bons propòsits anuals. Que sigui en benefici d'aquest fràgil i petit punt blau cel !