Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dissabte, 2 de febrer de 2013

CERVELL i SENY

       Quan ja duim uns mesos de fer camí per aquest bloc, poc a poc es van escampant les boires i es van fet més visibles  els horitzons que mos reclamen.
     Ho exposava en el quadern de partida. Aniria escrivint d'aquelles reflexions que se'm venen al cap mentre vaig corrent, sempre de bell i bon matí, pel camp de Menorca.

Foto: C.Tiranya
        Fent recensió del que aquí trobareu, direm que uns parlaré de la satisfacció i conveniència de fer esport en la natura, sempre amb el respecte degut. Hi haurà referències a l'art i la cultura. També intentarem fomentar l'esperit crític i la racionalitat, com a contrapunt a tant de disbarat que  s'escampa com la pólvora per l'inframón d'internet. Res millor en aquest intent que fer-nos ressò de coneixements científics de tota casta.
     Així, en entrades anteriors, com qui comença una obra pictòrica sense tenir massa idea de cap a on partirà, hem anat esquitxant la tela amb conceptes que fan referència a l'origen de l'univers, l'evolució, el comportament dels homínids, el nostre cervell, la futura extinció...
      Una lectura recomanable per tenir una idea de conjunt del que parlam la podeu trobar al llibre:
      Cascajosa Arroyo, Pedro J. De los quarks a la próxima extinción, editat per la Xunta de Galícia  i disponible de manera gratuïta clicant aquí mateix.

   Seguint amb la nostra disbauxa expositiva, que no té més motivació que estimular la curiositat  -especialment la meva-  amb l'ús de pinzellades de color, donarem avui, una mica de definició al nostre dibuix del cervell.

Foto: C.Tiranya

   
      "Seny !, que de cervell ja en venen a la plaça",  deien les nostres àvies.
     Del seny ja en parlarem, però primer mos centrarem en el procés d'encefalització dels éssers vius.     
    No totes les espècies vivents estan provistes de cervell. Per tant, com a primer interrogant a resoldre : per què i per a què apareix el cervell ?
    Deixant de banda la resposta intuïtiva de que serveix per evitar els terribles corrents d'aire que la seva  absència produiria entre les nostres orelles, direm que l'explicació que dóna la neurociència és simple. L'única raó, sense que n'hi hagi  cap més, és proporcionar-nos la capacitat de dur a terme complexos moviments adaptatius amb el nostre entorn. Dit d'una altra manera, el cervells no apareixen i evolucionen per a pensar i sentir -com mos agradaria suposar- sinó per controlar el moviment. No hi ha altra raó.
    Aquesta realitat la comprovam, per exemple, amb el comportament de certs animals marins com les ascidiàcies, que tenen una fase de vida larvària lliure, en la que estan provistos de cervell i sistema nerviós. Posteriorment es fixen a una roca on començaran a filtrar aigua. En aquesta fase el que fan es "menjar-se" el seu cervell i sistema nerviós, que ja no els és útil. És un dels riscos d'aconseguir una plaça en propietat...
     Definir el perquè de l'encèfal ha estat la tasca més fàcil de la neurologia. A partir d'aquí tot és més complicat.
       Com ha anat evolucionant la matèria fins donar origen, primer a la vida i després a la matèria conscient , és una qüestió fonamental per al coneixement de noltros mateixos, i a la que mos anirem referint entre bot i bot. El jo i el seu cervell.  Tot el que som.
       Però com que un dels manaments del bon blogger és no exendre's massa, per avui ho deixarem aquí.

       Salut i seny !