Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dissabte, 20 d’abril de 2013

LA MIRADA DELS ESPERITS

  


   Bon dia blog !
  Un quart d'hora fa que el rellotge centenari de vora el finestral ha repicat per cinc vegades amb rutinària indiferència.
   Aquesta matinada meva no s'explica per insomni ni per habitud cotidiana, sinó perquè avui toca la meva mitja marató del mes d'abril, i res hi ha comparable a acompanyar l'alba en el seu despuntar.
   Surt un moment a fora a omplir-me el lleu amb la frescor encara nocturna. L'oratge s'ha girat de nord, tot fent recordar que fins al quaranta de maig no convé llevar-se el sau. El firmament ha quedat tant net i translúcid, i les estrelles llueixen amb tanta intensitat, enfora de contaminacions lumíniques, que més que punts de llum, el que veig són serps, lleons i dracs.
   Cau un estel ! Deu ser una  Lírida o una  Pi-puppida...
  El nostre cervell té una capacitat innata per identificar figures a partir d'uns pocs elements. D'aquí que no mos costi gens veure animals i personatges evolucionant pels nostres cels ennuvolats o estrellats a més d'altres llocs. Especialment destacable és el fet de veure rostres, amb expressió i tot, a partir només de dos o tres punts, que se'ns figuren com un nas o una boca i dos ulls.

La cara de Mart. Foto:Viking I.Nasa
   Mentre vaig corrent per La Vall, miraré de capturar alguns d'aquests ulls que mos "vigilen" allà on anem.


El vigilant del codolar. Foto: C. Tiranya

 Aquest fenomen psicològic rep el nom de pareidòlia i és ben curiós (podeu mirar el bloc http://facesinplaces.blogspot.com.es/), tot i que en algunes psicopatologies pot ser una font important d'il.lusions i al.lucinacions. També és aquest fenòmen el que explica les aparicions marianes i similars en murs humits o espellofats que de tant en tant són notícia. En aquests casos a la qualitat innata se n'hi afegeix una de cultural. No són coses que s'hagin de veure per creure sinó ben al contrari, de creure per veure.

  
   L'encèfal, que ja vam explicar que va aparèixer per controlar el moviment dins un entorn que canvia continuament -a vegades de manera sobtada- cerca posar ordre dins el caos. Tot per poder predir quins aconteixements tindran lloc en els instants següents i preparar-nos per donar la resposta més adequada. Una cara sempre pot ser una amenaça o un auxili, així que convé detectar-la el més ràpid possible. En tant que és útil per a la supervivència, aquesta capacitat ha estat afavorida per la selecció natural.

   Amb aquestes cabòries al cap i a bon ritme, el camí es comença a endinsar en la marina, que és com a Menorca nomenam el bosc. Els arbres em saluden batent branques i crineres.
   Més d'una persona crèdula en esperits patiria amb aquesta solitud i cruixir de branques. Jo som feliç. Fins i tot perseguit per l'estressant rime del Dies irae de Karl Jenkins, que just ara comença a sonar en els meus auriculars:



   A propòsit d'esperits, em ve al cap una cerimònia espritista -la típica ouija- que vam fer amb els amics quan érem jovenets. Després d'una hora de "diàleg" amb els esperits, que pel que es veia n'hi havia un futrau disposats a fer petar la xerrada, que diuen els catalans, vam anar analitzant què estava passant amb ulls crítics. I el que passava, no era més que el got s'anava movent cap allà on, per consens involuntari, li manaven les forces aplicades, sense que cap dels tants fóssim conscients de fer cap força.
   Aquí teniu un senzill disseny -fàcilment falsable i reproduïble- tal com mana el mètode científic- que ens demostra que, si més no en aquest cas, els esperits no són més que en el nostre cap.


    L'esperit de la pluja, ja fart de la meva insolència, comença a fer de les seves, així que em deixaré de kbòries i augmentaré el ritme.