Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 2 de juny de 2013

PANGE LINGUA. Gramàtica d'un món petit.

  L'estudi del llenguatge, especialment pel que fa a la seva organització i evolució, ja no és només cosa de lletres. També és de ciències, com tot el que hi ha sota la capa del sol (i a sobre).
  Ja sé, ja sé...que no tot: l'amor, la creativitat, l'art, els sentiments, l'espiritualitat, la poesia, la consciència. Mmm...val, val... ja en parlarem, que no és el tema d'avui.
  L'aplicació de tècniques analítiques provinents de les matemàtiques i la física està ajudant a descobrir com s'estructura el llenguatge humà.  La teoria de xarxes, física de sistemes complexos o la teoria de la informació són algunes de les noves eines.
   L'espècie humana és l'única que disposa d'aquest sistema de comunicació capaç de transmetre missatges complexos amb l'ús d'un simbolisme fonètic compartit.
   Com va tenir lloc el pas des de l'emissió de sons precursors del llenguatge a l'evolucionat sistema actual, amb la seva riquesa i diversitat ? Com s'estructuren i es relacionen els constructes lingüístics ?
   Ningú pot dir exactament quantes llengües hi ha al món, entre altres coses perquè no sempre està clara la frontera entre una llengua i una altra. Deixant de banda les mortes, les planificades (Esperanto, Interlingua, Ido, etc.) i aquelles que només existeixen en la ment de polítics iletrats i ofuscats, la xifra oscil.la entre 5.000 i més de 7000, segons les fonts i criteris utilitzats (1). Un nombre, en qualsevol cas, que va disminuint ràpidament a mida que moltes petites comunitats són absorbides pel tsunami globalitzador. Pensem que la meitat de les llengües del món es concentren en tant sols vuit estats. Avui en dia, no només se'ns fonen les glaceres sinó  que també molta de la riquesa lingüística que havia romàs congelada durant segles es va perdent per sempre, sense deixar "fòssil" en molts casos.
   A pesar d'aquest calidoscopi lingüístic, amb les seves grans diferències gramaticals i lèxiques, s'està comprovant que existeixen uns patrons organitzatius i estadístics comuns a totes elles.
   El llenguatge humà pertany al que, en física, s'anomenen sistemes complexos, que són aquells que no es poden explicar com una simple addició dels seus constituents, sinó que de la seva interacció emergeixen noves propietats i funcionalitats.

 Món petit

   Utilitzant la teoria de xarxes se'ns dóna una visió nova de com s'estructura la teranyina lingüística. El mètode consisteix en utilitzar les paraules com si fóssin els nussos d'una xarxa, estudiant quines són les propietats que relacionen unes amb les altres.
   Amb dissenys experimentals duits a terme en diferents universitats, s'ha constatat la presència en la xarxa de nòduls, nussos principals que es troben molt més connectats entre sí que amb la resta. L'estructura no és homogènia, sinó que s'organitza en categories. Destaca l'observació que existeixen paraules pont, que podriem comparar amb els d'Einstein-Rosen (forats de cuc), que permeten "botar" semànticament d'una a l'altra, això facilita el moure's per l'hiperespai lingüístic i relacionar significants a gran velocitat.
   Essent com és el llenguatge una eina que pretén la comunicació eficient, extranya veure que en tots els idiomes existeixen paraules que tenen múltiples significats: les paraules polisèmiques. Per què la "selecció natural" de l'evolució lingüística (moltíssim més ràpida que la genètica) no ha fet desapareixer aquesta font d'ambigüitat ? 
   Investigacions realitzades aplicant la teoria de xarxes complexes a la base de dades lèxica Wordnet, va fer veure l'existència d'un fenomen peculiar: el "món petit". Aquesta definició prové de l'estudi de les xarxes socials (en el sentit extens del terme) on cadascun dels individus representa un nus. Definint la relació entre dos individus com la coneixença personal per haver-hi tingut tracte i com a grau el nombre promig de bots que hi ha que donar per tal de relacionar dos individus escollits a l'atzar d'una població de milions (l'estudi es va fer als EE.UU.) va resultar -contrariament al que ens diria la intuïció- que  el grau de separació promig només era de sis.. Tots el habitants del planeta mos trobam més propers uns dels l'altres del que creiem.
   Per exemple, quin grau de separació social trobau que hi  pot haver entre vosaltres i un granger de Connecticut ? Pensareu que moltíssims. Però tal vegada coneixeu un regidor del vostre poble, qui coneix el batlle i aquest el president del partit, que ara ho és de l'estat. El president espanyol coneix l'Obama i aquest el governador de Connecticut, que té tracte amb el sheriff del comptat qui, per fi, coneix el granger. Només set relacions us separen. En un cas seran més i en un altre menys, però són ben poques.
   La xarxa semàntica, al igual que d'altres com la del genoma, circuïts electrònics o el sistema nerviós, comparteixen aquesta característica: són xarxes lliures d'escala. Tenen molts elements poc vinculats i al mateix temps alguns nòduls hiperconnectats. Aquí els superconnectors són les paraules polisèmiques, que faciliten l'associació entre conceptes. Lluny de produir interferències el que fan és facilitar la navegació a través del vast mapa mundi lingüístic.
   A un altre nivell, el de les intercomunicacions a escala global, alguns idiomes han esdevingut l'equivalent de les paraules polisèmiques, uns superconnectors als que s' ha de recórrer forçosament per arribar a certes àrees del globus. Es clar que mai em podria entendre, amb el meu català de Menorca, amb un habitant de Papúa-Nova Guinea i el seu idioma yélî dnye, per posar-ne un. En canvi sí que ho feim en anglès.
   Que hi hagi autopistes que connectin a gran velocitat ciutats cada vegada més grans i influents (llengües dominants), no vol dir que hagem de mudar de residència (la nostra llengua) deixant morir d'inanició el nostre preciós poble, on tenim les nostres arrels.
   Arrels, paraula polisèmica que no convé oblidar.

   Cuidem-les...






  Font:


    Solé, Ricard V./ Corominas Murtra, Bernat/ Fortuny, Jordi.
    Lenguaje, redes y evolución. 
    Investigación y Ciencia. Maig 2013.