Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 14 de juliol de 2013

PANMENORQUINISME



   Com podeu comprovar, no és aquest un blog que dediqui les seves cabòries matineres a parlar de política, terreny aquest per al que me declar absolutament incompetent. No som prou espavilat per escalar aquestes fites. Com diu un amic meu : "Els llocs preeminents són com els penyals elevats, només arriben a ells els rèptils i les àguiles". Es veu que jo no som ni una cosa ni l'altra.
   Avui faré una excepció, de pur cansat de sentir disbarats.
  Darrerament s'estan exacerbant els ànims entorn a dues croades oposades que mos afecten com a menorquins.
   D'una banda es troba el panespanyolisme dels polítics conservadors d'aquestes illes, que no poden pronunciar la paraula "català" sense  ser presa de violents accessos i convulsions. I d'una altra es troba la d'alguns -no tots- independentistes catalans, que es prenen la llibertat d'incloure'ns en les seves aspiracions polítiques i territorials sense la cortesia de demanar-nos l'opinió.
  Per als primers l'anticatalanisme justifica invencions, no només acientífiques, sinó sense existència real, com  la que ells anomenen, així, tal qual, "llengo baléà" , indissimuladament mallorquina pel que fa al vocabulari i simplement esquizoide pel que fa a la gramàtica. Una impúdica exhibició d'analfabetisme.
  Tant inexistent, argumentarà algú, com la pròpia llengua catalana, castellana o qualsevol altra. Evidentment, el corpus normatiu d'una llengua es construeix per consens de totes aquelles varietats que la conformen. El subconjunt "baléà" és tant absurd com ho seria parlar de "lengua castellano-manchega". La realitat és que a cada una de les illes balears tenim un parlar ben diferent. Amb tot, la nostra gramàtica ha de ser l'acceptada per al conjunt de la nostra llengua.
   Això significa renunciar al que és nostre ?
 En absolut. Les llengües tenen diferents registres o nivells de parla (varietats diafàsiques) en funció del destinatari i l'ús que se n'hagi de fer. Així tenim un registre culte, estàndard, col.loquial i vulgar (i encara hauríem d'afegir el del Whatsapp...). Donar a entendre que només podem emprar l'estàndard o és incultura o mala intenció.
   L'altra arma anticatalana d'aquests governants nostres és el decret que han batiat com a Tractament integrat de llengües. Aquí els polítics, en contra de l'opinió dels pedagogs, han decidit que si es donen classes, per exemple, de matemàtiques, en anglès, els alumnes dominaran més aquesta llengua, cosa més que dubtosa, especialment quan a la majoria de  professors als que s'obliga a donar classe en anglès els costa entendre una pel·lícula anglesa sense subtitular. Simplement no s'han format en aquest camp.
   Si s'incrementa el fracàs escolar, què hi farem, l'èxit per aquests senyors serà la disminució de l'ús del català com a llengua vehicular.
   A l'altra banda del balancí es troben, com dèiem, alguns independentistes catalans (de Catalunya), absolutament respectables en allò que sigui de la seva incumbència, però que s'excedeixen pel que fa a la nostra. Així, alguns tendeixen a incloure'ns dins del concepte de nació catalana, pel simple fet que compartim la llengua (amb varietats ben diferents, ja ho sabem). Hi ha una confusió entre uns utòpics països catalans i uns reals països de parla catalana.
   Així com als espanyols el explic que som tot l'espanyols que es pot ser quan no t'agraden els toros, ni el el flamenc ni es parla habitualment en castellà, a aquells altres els hem de dir que aquí no feim castells, no ballam sardanes, ni menjam butifarra amb seques. La nostra cultura té molt de catalana, evidentment, però l'esdevenir i el mestissatge dels segles n'ha construït una identitat pròpia, diferent de la d'altres llocs i que per tant el principal ingredient del concepte nació, que és la cultura comú, ja no és el mateix. Són cultures germanes, ben cert, però no bessones. Els germans poden tenir personalitats molt diferenciades.
   Ara bé, així com les fantasies filològiques són inacceptables, en qüestió de fantasies polítiques, com en les religioses, cadascú, certament, pot tenir les seves.
    Que tal uns països menorquins independents, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó,  amb el nostre valencià de les illes (per a qui no li agradi dir català) com a llengua oficial ?
   O seria millor una Menorca independent ?
   O "Marededeueta, que em quedi com estic..."

   Pinyeta, pinyol...