Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dijous, 8 d’agost de 2013

ALGÚ VOLARÀ SOBRE EL NIU DEL CUCUT

   Meditatiu i somiós començ a córrer pensant que aquest no és, a ca nostra, un estiu corrent.
  Tenim el major dels pollets  (ja no tant pollet com a noltros mos sembla y molt més del que ell es creu) a la vorera del niu i bategant les ales, tot preparant el seu primer vol en solitari: d'aquí un mes se'n va a estudiar a fora.


  Viure en una illa, més encara si aquesta és petita, comporta una sèrie de limitacions. És el que en diuen el problema de la insularitat, del que en som ben conscients. Ara bé, com mos recordava el malograt Ernest Lluch, qui passava per aquí alguna temporada, també existeixen uns innegables avantatges.
   Altra cosa és la doble insularitat. Viure al costat d'una illa major fa que l'arxipèlag, en ocasions, sembli més el niu del cucut que altra cosa.
   Aquí sabem, ja des de petits, que si volem tenir un ensenyament universitari, sempre que la família s'ho pugui permetre, molt probablement haurem de partir a fora. I ja que hem de sortir -no sé si la majoria, però sí molts- preferim anar a la península que no canviar una insularitat per una altra.

Font: http://eoimages.gsfc.nasa.gov

   Avui és comú, però no ho era tant, per no dir gens, fa dos-cents anys. D'aquí que el mèrit del cèlebre pare de la toxicologia moderna, un dels majors científics que ha donat Espanya, i Menorca per suposat, el Dr. Mateu Orfila, sigui encara major
   Naturalment, se'n va haver d'anar d'aquest país on la ciència i el talent eren menystinguts no gaire més del que ho són avui dia. En una carta dirigida a son pare en maig de 1814 diu: " En este Pays se piensa un poco diferente de nuestra España. Un hombre de primer mérito en cualquier ramo que sea goza de muchísima consideración y es honrado...la verdadera nobleza es el talento".
 A Espanya, amb l'excusa de la crisi, deixam partir multitud de "cervells" que contribuiran a fer més gran el país d'acollida, -com Orfila a França- i ja no tornaran.
  Això si, importam els millors futbolistes del món.
  El contrast entre el prestigi màxim que va assolir a nivell internacional i el tebi reconeixement al seu propi país, no fa sinó deixar en evidència la penosa idiosincràcia de la pell de brau.
   Orfila, que a l'edat de vint-i-vuit anys ja era membre de l'Acadèmia de les ciències de París (actual Institut de France), va arribar a ser metge reial de Lluís XVIII, Carles X  i  Lluís Felip d'Orleans, així com degà de la Facultat de Medicina de París i membre també de multitud d'acadèmies franceses i estrangeres. Les seves obres van ser referent durant molts anys, i encara avui se l'esmenta en l'àmbit científic.
   A banda de la seva altura com a home de ciència, és menys conegut el seu do natural per al bel canto. La seva faceta operística li va obrir moltes portes, permetent relacionar-se amb l'alta societat parisenca, especialment amb la Princesa de Vaudemont i el Príncep Thalleyrand.
  "Todos los ricos de esta Ciudad que son aficionados desearían que fuera á sus casas" li escriu al seu pare.
   Com a curiositat, dir que va tenir un paper decisiu a l'anomenat affaire Lafarge, que va generar gran polèmica en el seu temps i fins i tot va inspirar la novel·la d'Alexandre Dumas El cas de la vídua Lafarge (1866) i alguna pel.lícula.

Francois-Vincent Raspail and Mateu Orfila during the Lafarge trial.
(Font:
http://www.chemheritage.org/discover/media/magazine/articles/27-1-prefiguring-the-arsenic-wars.aspx?page=3)


  Esperem que després de volar sobre el niu del cucut, el nostre fill tengui un bon aterratge i aprengui a planejar allà on el vent el meni, sigui amunt o sigui avall, però satisfet de si, que al final és el que ens queda.

Foto: Capità Tiranya





  Per saber-ne més:

- La verdad sobre el caso Lafarge. Investigación y Ciència. Agosto 2012. Bertomeu Sánchez, José Ramón.
- Chemistry, medicine and crime: Mateu J.B. Orfila(1787-1853) anb his times. dir by  J.R.Bertomeu & A. Nieto. Sciencie History Publications. Sagamore Beach. 2006.
- Mateu orfila: Autobiografia i correspondència. Dir. per J.R.Bertomeu i J.M.Vidal. IME. 2011.