Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 25 d’agost de 2013

GATOMÀQUIA DE SCHRÖDINGER

   Ei blog !

   La meva sortida matutina d'avui a córrer pel camp a escampar boires i cabòries ha estat un tant estranya.
   Al començament, les coses de la natura semblaven totes al seu lloc. El dia s'aixecava clar i humit. Els verds lluïen perlats de rosada, les parets seques serpentejaven immòbils, les ombres eren llargues i punxegudes i  les vaques -al menys del costat que jo veia- semblaven vaques. Res d'anormal.
   I de cop, sense sebre d'on ha sortit, ha aparegut un moix. Sí, un Felis silvestris catus. A Menorca un gat és un que va de mosques, que duu un bon cerol  o una bona torrola (no cerqueu aquestes paraules de la nostra llengua catalana al diccionari de l'IEC: no hi són. En canvi, al DCVB, sí)
  El cas és que, amb un esfereïdor marrameu que m'ha fet posar tots els pels de punta, el felí, negre com el sutge, ha caigut del cel a dos pams de mi, posant-se a córrer davant jo com si em fes de llebre.
  Del retgiró  he quedat  esblanqueït i pensarós com un Tomé de Burguillos embullat amb els seus Marramaquiz i Micifuf.
   La cosa no ha acabat aquí. El moix ha començat a córrer fent extraordinaris bots rampants i esses de banda a banda del camí (ara sí que semblava ben gat) fins que s'ha anat a ficar com un projectil dins un forat que s'obria davall d'un enderrossall de paret seca. I allà s'ha quedat, amb la coa defora, rígida i immòbil com un garrot.
   He passat de llarg, tot pensant si seria mort, seria viu, o totes dues coses a la vegada com el gat de Schrödinger.

Font:Vikipèdia

   Aquesta paradoxa, concebuda als anys trenta, no és més que un experiment imaginari que intenta posar en relació fenòmens descrits per a la física de partícules (de l'àtom cap avall) amb el món macroscòpic.  I és que en el món quàntic, les partícules fan coses molt rares, que no tenen, aparentment, equivalent en el món clàssic : poden estar a dos llocs al mateix temps, la informació sembla viatjar més ràpid que la llum, poden estar entrellaçades a distància, es poden teletransportar i poden existir zombies com el de Schrödinger. Totes aquestes rareses fan que la mecànica quàntica, a diferència de la clàssica i altres disciplines científiques hagi quedat al marge del bagatge cultural de la majoria de la gent. Són coses que creiem -equivocadament-  no tenen res a veure amb el nostre dia a dia, regit per Newton i Maxell, i per tant les ignoram, tot i que més d'una tercera part de la nostra economía ja es basa en les seves aplicacions (làssers, transistors, efecte fotoelèctric, etc.)
   Els avenços científics estan demostrant que la física quàntica no només és aplicable al món microscòpic, sinó que aquesta arribarà a explicar també allò que passa a nivell macroscòpic, amb propietats emergents que provenen dels fonaments subatòmics. L'espai-temps clàssic sorgiria a partir d'entrellaçaments quàntics.
   Això mos durà a descobrir, o més ben dit, construir, una nova realitat.
   Construir ?
   Si, si. No m´he equivocat de verb, i és que el món real (sigui el que fóra tal cosa) com explica el professor de la Universitat de Southern California António Damásio al seu recomanable llibre Looking for Spinoza, no es pot explicar com a cosa separada de les nostres percepcions: "Aquesta prespectiva té implicacions importants en la nostra concepció del món que ens rodeja. Els patrons neurals i les imatges mentals corresponents als objectes i aconteixements de fora del cervell són creacions d'aquest relacionades amb la realitat que provoca la seva creació i no imatges especulars passives que reflecteixen dita realitat". La realitat física, la que apreciam, tant directament amb els sentits com, indirectament, amb els nostres instruments, l'ha construït el nostre encèfal a partir d'allò que existeix a fora i que mai contemplarem amb uns altres ulls que no siguin els nostres. La nostra consciència és un procés biològic que "crea" l'entorn amb el que interactúa. Al respecte, és interessant escoltar la conferència del professor John Searle al CERN:


video

 
   Tot plegat, massa profund per donar-hi voltes corrent per caminois pedregosos. Paga la pena asseure's i aprofundir en algunes lectures del tema.

   Ja de tornada i passant per l'enderrossall no veig la coa del moix. El veig tot sencer, viu i tranquil, portant a la boca una petita culebreta. Mos miram als ulls amb complicitat.
   Compartim un mateix espai-temps i cap dels dos el percebem igual.
   Com dirien l'altre Micifuz i el Zapirón de Samaniego:"... un caso de conciencia".





  Què llegir:

-http://www.investigacionyciencia.es/investigacion-y-ciencia/numeros/2013/3/entrando-en-el-pas-de-los-cuantos-10895
-http://www.investigacionyciencia.es/investigacion-y-ciencia/numeros/2013/8/bayesianismo-cuntico-11315
-http://www.investigacionyciencia.es/investigacion-y-ciencia/numeros/2011/8/vivir-en-un-mundo-cuntico-9011
- Einstein, Albert i Infeld Leopold. L'evolució de la física..Ed.62. 1984.
- Damásio, António. Looking for Spinoza: Joy, Sorrow, and the Feeling Brain, Harcourt, febrer de 2003.