Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dilluns, 18 de novembre de 2013

HEXACOSIOIHEXECONTAHEXAFÒBIA


     El cel cau sobre els nostres irreductibles caps des d'ahir.



    La tardor estava fent honor al seu nom, i ja semblava que arribaríem a celebrar el Nadal a la brasilera, però no, aquí la tenim, reclamant els seus drets i disposada a pagar els endarreriments. Plou sense aturar.
     I aquí estic jo, equipat per començar a córrer, aixoplugat davall la porxada de ca nostra esperant que afluixi. El radar indica que ho farà en uns minuts. Mentre esper, miraré què diuen per la galàxia Gutenberg digital.
    - No !
   De sobte, la terrible imatge que apareix en la pantalla del portàtil em provoca reaccions fisiològiques incontrolables: sudoració, taquicàrdia, dilatació de les pupil·les, pell de gallina,...urgència urinària.
     No és la primera vegada que em passa, és una visió que he d'evitar. No sé què és el que la provoca: el riure sardònic, l'esguard de dragó de Komodo, no sé...


   Ja atura de ploure. Tanc l'ordinador i me pos en marxa.
  Mentre vaig driblant basses i fang, faig anamnesi per veure si puc esbrinar l'origen d'aquesta fòbia.
   Ho tenc ! Està clar ! Com no me n'havia adonat abans ?
   És un cas clar d'hexacosioihexecontahexafòbia. Una paraula del dimoni, direu, i així és. És la por irracional al número 666.
   Que què té a veure amb el ministril ("de las ronchas y picadas", que diria Quevedo) ?
   Allà on va provoca la discòrdia, esputa llatins al temps que menysprea la matemàtica, la seva boca gita fems i improperis. No hi ha dubte, en algun lloc, segur que porta marcat el triple sis.
   Així som de rarets els humans, qualsevol imatge pot desbocar la nostra imaginació i en casos patològics donar peu a desordres. No és l'única fòbia d'aquest tipus, n'hi ha més: la triscaidecafòbia,  friggatriscaidecafòbia,  tetrafòbia, etc. Totes elles nimietats al costat de la fòbia que consumeix el ministre pitjor valorat de la democràcia, tot i que el seu llinatge teutó significa valor : la por a la llibertat de pensament. Pobre home !
  Rompent una llança en favor de les mates, i de pas burlar fòbies numèriques, sempre amb permís del meu estimat llatí, explicarem alguna curiositat dels números que acompanyen la nostra vida. De pas, adoptarem un article orfe, que no visita quasi ningú,  a la Vikipèdia. Es tracta dels nombres esfènics.
   El nom prové, com la majoria de termes científics, del llatí. En aquest cas de sphen, que significa falca. I així com una falca té tres costats, el nombre esfènic és aquell que és producte de tres nombres primers distints.
   Aquí, la meva filla hauria contestat:  Ah...guai !
  Ve al cas pel fet que el nombre d'aquest any, el 2013, és un nombre esfènic (3·11·61) i, com a curiositat afegida, és també suma de tres esfènics (665+670+678). Per si fos poc, és, ademés, el primer d'un trienni esfènic, ja que també ho seran el 2014 (2·19·53) i el 2015 (5·13·31), la qual cosa és una raresa, ja que no n'hi havia hagut cap des de 1885-87 i el proper serà el 2665-67. Som uns privilegiats ! Esperem que en aquell futur llunyà els polítics ja hagin deixat de remolcar l'Educació pel fang.
  Que no us agafi pànic esfènic: només és la màgia dels nombres.
  Però què són les matemàtiques, direu, una invenció o un descobriment ?
  Aquí heu tocat un antic problema filosòfic.
  Tema per a un altre dia...
 


 
 
 
 
   

2 comentaris:

Francesc Montasell ha dit...

Benvolgut Capità Tiranya,

Acabo de comprovar que compartim algunes dèries (mira que parlar dels anys esfènics i del filotaurí Wert!), i no me'n puc estar de saludar-vos i desitjar-vos un bon viatge per aquests indòmits mars digitals.

CAPITÀ TIRANYA ha dit...

Molt agraït pel coratge que em doneu.
Sens dubte el vostre recomenable blog (I ara! matemàtiques) serà un bon estel per orientar-me en la negra nit del ciberespai.
Sort i ventura !