Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dissabte, 7 de desembre de 2013

CONTE DE NADAL 2013

  


   Aquell matí al professor Melchseen li va costar d'arribar al vell observatori. La sinuosa carretera que pujava al cim era plena de neu verge, com si la lluna plena que va despedir la nit anterior hagués travessat el límit de Roche, acabant esmicolada com un sucre esponjat dins un got d'aigua fresca i enlluernant el paisatge.
   L'hivern s'havia avançat i la seva tupida capa nuvolosa ja cobria el cel dificultant les seves observacions. Tanmateix ho tenia previst: baixaria al sud per tal de seguir el cometa que l'obsessionava, visible ja a simple vista, el  C/2012 S1, Ison per als amics.   
   Al mateix temps, molt lluny de la gèlida Suècia, l'astrofísic Rishabh Gaspanesha es despedia de la seva nonagenària mare abans d'anar a l'aeroport de Lahore. Iniciava les seves vacances sense deixar de mirar el cel. Havia decidit que viatjaria cap allà on el menàs el cometa que tot just s'albirava cap al ponent. Aniria a Barcelona, on el seu oncle Jagdish regentava un petit restaurant.
   Parescuda escena succeïa a un altre racó del món. El doctor Baltzer, de la universitat de Johannesburg, deia adéu a la seva esposa Evelyn per marxar al congrés internacional al que havia estat convidat. S'emportava els seus binocles astronòmics i així podria seguir, si hi havia sort, el cometa que prometia esdevenir tot un espectacle celestial, sempre que la proximitat al sol no el reduís a pols. Contemplar la nit amb la visió d'un cometa brillant com la lluna assegut en una terrassa vora el Mediterrani li feia una franca il·lusió.
   Aliè a totes les mirades, aquell cos celeste fugitiu del núvol d'Oort, creient-se amb capacitat de menjar-se l'univers com un adolescent insolent, corria desbocat cap al sol pare sense guardar la distancia deguda. Mal seria que la irreverècia li costàs una galtada que no pogués superar.
   La foscor feia estona que s'havia estès sobre el paisatge urbà, que resistia les tenebres amb una coloraina de llums i llumets que impedien que la negra flassada de la nit tocara terra. Sota aquest pal·li evanescent la ciutat dormia.
   Qui no ho feia eren els capficats Melchseen, Gaspanesha i Baltzer. Tots tres, sense conèixer-se ni saber del molt que tenien en comú, passejaven esmaperduts pels carrers del barri gòtic de l'antiga Bàrcino. Tots tres, com pares primerencs en la sala d'espera de la maternitat, esperaven noticies. El cometa, en la seva vertiginosa carrera pel firmament, havia arribat a l'àpside i ara es trobava ocult darrere del sol. En sortiria il·lès proclamant la seva victòria lluint una espectacular capa de llum ? 
   Les passes perdudes van conduir l'erràtica passejada dels tres professors a un mateix carrer de nom celestial: el Portal de l'àngel. Llavors va ser quan va arribar la nova, que no era gens bona. Simultàniament van llegir, cadascú al seu smartphone, la nota que acabava de publicar la NASA: Ison no havia resistit l'abraçada de l'astre rei.
   Decebuts, es van asseure als blocs granítics que decoraven el passeig a mode de bancs. Així s'estaven, cadascú en la seva càtedra pètria amb el cap clot. Només visible la seva testa. Coronada, la de l'un, de rínxols d'or, la de l'altre del color de l'encens, i com la mirra la del tercer, quan  -sobtadament- tots tres van aixecar el cap amb expressió sorpresa.
   Van creuar les mirades tot interrogant-se mútuament sobre si haurien sentit el mateix i llavors es va repetir. Ara no hi havia dubte: era el plor d'un nadó. Un plor sanglotat que provenia de l'interior del contenidor d'escombraries que hi havia a l'altra banda de carrer.
   Atordits i amb el cor galopant van convergir al bell davant del contenidor, que van obrir amb cura. Tant just la claredat es va escolar a l'interior, l'esguard dels tres savis es va omplir de llàgrimes. Enmig de la immundícia del món, uns ulls lluïen com estels en la nit. Un fillet del cel de només uns dies els contemplava i, en veure'ls, els somrigué.