Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 12 de gener de 2014

JUDICI A PLYUSHKIN

 



  Des d'ahir fosquet estic donant voltes a les sensacions que em va produir el documental sobre la vida d'un dels nostres compatricis, ja difunt, i la seva família.
 Com a leitmotiv, el comportament incomprès, problemàtic, tant des del vessant social com del familiar, probablement malaltís, del protagonista absent: l'anomenada Síndrome de Diògenes, encara que l'epònim més afortunat seria el de Plyushkin. 
   L'acumulació compulsiva de deixalles va ser estudiada inicialment als anys seixanta i fa referència al filòsof de Sínop que vivia dins una tina. S'hi va relacionar pel que suposa la malatia de deixadesa social i personal.  El tret més característic d'aquestes persones, tanmateix, no és el despreniment sinó al contrari, la gran quantitat de materials que poden arribar a acumular fins envair els espais més íntims. Millor li escau, per tant, el nom del personatge de la novel·la Ànimes mortes (el "Quixot rus") de l'escriptor ucraïnès Nikolai Gógol.
   El que resulta interessant del documental, com a obra creativa, és el fet que, d'alguna manera, provoca en els espectadors un efecte inesperat, el mateix que trobam en les representacions de les tragèdies gregues: la catarsi.
   Al nostre Plyushkin el coneixia bé. Els nostres camins s'havien creuat en múltiples ocasions. Era un home especial, sense cap dubte, d'una vivesa fora del comú, observador i amb una sensibilitat també especial. La humilitat que transmetia, especialment pel que fa a allò material, no cridava l'atenció mentre un no sabia que aquesta no era fruit de la seva sort sinó una opció cercada, un voluntari vívere parvo com a filosofia de vida. Extraordinari, sens dubte, però res que el sever judici social pogués recriminar.
   La Síndrome de Diògenes, en dues terceres parts del casos, es troba relacionada amb quadres de demència o trastorn psiquiàtric, però una tercera part no sembla presentar una patologia subjacent. Una personalitat que hi predisposa amb algún fet desencadenant hi seria al darrere. Tal era el perfil del nostre personatge ara jutjat en rebel·lia.
   Però tornem a la tragèdia grega.
  El mot katharsis, l'utilitza Aristòtil en la seva Poètica i fa referència a una experiència purificadora, alliberadora, que un estímul extern pot provocar. Aquest és l'objectiu de la tragèdia: la purificació psicològica amb el recurs a la por i la pietat. Si s'assoleix, els espectadors en sortiran elevats, amb una major comprensió d'ells mateixos i dels designis dels déus.
   Aquest és l'efecte del documental "Plyushkin contra Diògenes:un viatge d'anada i tornada".
  Amb una transparència cristal·lina, la pròpia família acompanya l'encausat al judici públic d'aquells que en privat ja havien dictat sentència.
   En deixar-nos entrar tant endins en les seves vides, es produeix una empatia que mos fa viure la seva circumstància en primera persona. La temença i la pietat de la tragèdia clàssica emergeixen, llavors, com efecte espontani, fent-nos conscients que tots som vulnerables.
   En aquest punt, togues i perruques cauen a terra, recusant-nos a noltros mateixos. Qui som per jutjar ningú? I què esteim jutjant? La falta d'espai? El desordre? L'extravagància? L'arraconar el que els demés tiren alegrement? Si hi hagués hagut espai, ordre i profit econòmic, potser no estaríem parlant de malaltia sinó d'empreneduria.
   No esteim dubtant de l'existència d'un desequilibri: segur que hi era, però molt més malaltissa és l'actitut de la nostra societat consumista, que braveja de civilitzada i que té el planeta amb fems fins a la cuina, amb àrees oceàniques convertides en el que s'ha batiat com a sopa de plàstic, com la del Pacífic, amb més de 100 milions de tones de residus repardides en un àrea equivalent a tres vegades la península ibèrica.



   Un autèntic Síndrome de Diògenes o de Plyushkin a escala planetària.
   Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra...
 
 

                                       VÍDEO: PLYUSHKIN CONTRA DIÒGENES






- Enllaços d'interès:

       http://pb.rcpsych.org/content/22/5/319.full.pdf
       http://www.revistaalzheimer.com/PDF/0233.pdf