Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 19 de gener de 2014

VICTUS

   Ei blog !

   Per Sant Antoni, una passa de dimoni.
   Serà que els dimonis han de córrer ben prou per caçar ànimes esquives.
 Més enllà dels imaginaris, pel que fa a la velocitat de l'únic dimoni real, el de Tasmània, no hi ha dubte: és casi tan ràpid com el seu germà de Looney Tunes.

  

   En tot cas, bon dia per atacar la primera mitja marató de l'any.
  Com mana la tradició -només meva- dia d'homenatge als vençuts. Sortida de Cala Morell i arribada dalt del Castell de Santa Àgueda, topònim reciclat del Sent Agaiz on aquell gener de 1287 la mitja lluna quedaria eclipsada per l'esmolada creu.
   Serà aquest 2014 un any on es parlarà i no poc de vencedors i de vençuts. L'efemèride de la caiguda de Barcelona el 1714 i l'intent de revertir aquell desenllaç per consulta democràtica als hereus dels derrotats marcarà l'agenda. Els altres, successors d'aquella monarquia victoriosa i uniformadora, no s'hi veuen gaire disposats, així que una nova decepció està al caure, especialment després de que la bombolla especulativa s'hagi inflat com ho ha fet. Pot ser seria més profitós apostar per una dissolució intraeuropea de les fronteres, pel que fa a legislacions, i tornar a cantar allò de no creiem en cap frontera que no es digui llibertat...
   Sempre els quedarà el despit simbòlic de fer com en el museu de l'Almodí de Xàtiva, que tenen castigat Felip V de cap per avall per haver incendiat la ciutat el 1707.



   Quan he començat a córrer, tota l'escala de grisos dominava el cel anihilant blaus i porpres. A la fredor cromàtica s'hi afegia un ventet que, tot i ser de sud, escampava amb suavitat espolsims de finíssima pluja provocant nòrdiques sensacions. En augmentar la claredat, la intensitat llustrosa dels camps verdíssims, les parets seques i el plugim avorrit em transportaven a altres latituds. Ja no corria per Menorca, sinó per la vella Irlanda.


Irish landscape. Quadre de Gottfried Helnwein


   Una altra escenificació de relació entre vencedors i vençuts, tant pròpia del simbolisme jeràrquic dels primats que no hem deixat de ser, la vam poder contemplar ahir al tradicional sopar de Sant Antoni que organitza el diari Menorca. I és que als que fins fa poc eren els accionistes majoritaris els ha passat boni bé com al seu fundador.
    Fernando Jansà Guardiola, periodista i corresponsal de La Vanguàrdia de Barcelona va fundar i dirigir el diari Menorca des de la seva naixença l'1 de febrer de 1941 fins que, després de quinze anys d'aportar capital i dedicació a un negoci ruïnós, abandonat a la seva sort per part dels seus antics valedors de l'establishment polític i abrumat pels crèdits, no va tenir més remei que traspassar el diari per saldar els deutes al seu avalador, el presbíter Jaime Cots de Riera. Des de llavors, el nou propietari, fent de la necessitat virtut, va ser presentat per la pròpia publicació com el seu salvador. Potser aquest fet expliqui per què en les successives efemèrides, s'hagi celebrat l'aniversari de la fundació oblidant-se sovint d'esmentar la paternitat de la publicació menorquina.
    El cas és que ara els propietaris d'Editorial Menorca, societat mercantil creada per Cots i que acabaria en mans del bisbat, no han tingut més remei que traspassar el control del Diari a l'editora de la capçalera competidora Última hora Menorca, del grup mallorquí Serra. Tot i que es manté el nom de "MENORCA", no deixa de ser una trista pèrdua d'autonomia editorial que s'ha materialitzat, d'entrada, en una disminució de l'ús de la nostra llengua. Ja veurem què més vindrà.

    Els núvols segueixen acaronant el paisatge amb la seva fina cabellera de pluja quan començ l'ascensió. Calat fins als ossos i arribat a l'empinada calçada romana que porta a la fortalesa em flaquegen les cames. Només el meu petit homenatge als vençuts em dóna força.

Foto: capità Tiranya
  
   Vençuts, però no convençuts.