dissabte, 14 de juny de 2014

TEMPS DE RISSAGA




    L'anterior cap de setmana donava la impressió que s'estava configurant un escenari meteorològic propici per a un curiós fenomen que es dóna de manera destacada al nostre port, així que vaig començar a escriure com si ja fos aquí, però, com passa sovint amb les previsions del temps ―i amb les altres no va succeir el que s'esperava.
   Com que ja el tenia encetat i ademés el proper dia 21 s'acompliran 30 anys d'un dels majors successos d'aquest  tipus dels últims temps, el transcriuré com tenia preparat

   No és avui un dia gaire bo per anar a córrer. L'aire és calent i mantegós, amb un cel lleig, del color de la pols. La fonda depressió atmosfèrica que ha baixat de l'Atlàntic Nord allunyant l'Anticicló de les Açores ha desplaçat la massa d'aire calent africana, esdevinguda Llebeig, cap al Mediterrani  Fa un dia de rissaga.
   El mot local rissaga  i el concepte seran sens dubte desconeguts per a qui no conegui Menorca, ja que és aquest un fenomen ocasional que es produeix de forma ostensible i problemàtica a pocs llocs del món (encara que a molts més dels que pensam) entre ells el port de Ciutadella. La singularitat del nostre és que aquestes oscil·lacions són absolutament habituals, produint-se majoritàriament a l'estiu. Es tracta, ni més ni menys d'un tsunami, en aquest cas d'origen meteorològic i que excepcionalment pot tenir efectes molt destructius en l'àrea portuària, com els de 1984 o 2006, tot i que en circumstàncies normals l'oscil·lació es sol situar entorn a 1m.

Port de Ciutadella, 15 de juny 2006. Autor anònim.


























 
      És un efecte sorprenent de veure, especialment si ets un turista ignorant del fenomen, assegut en una terrassa del port, i veus  com el nivell del mar va pujant paulatinament fins a desbordar, deixant-te el peus en remull. Tot seguit, les aigües tornen a mare, baixant per davall del nivell que els és habitual, podent arribar en els casos extrems a dessecar la colàrsega. El flux-reflux es pot allargar durant hores i fins i tot dies.

Port de Ciutadella. 21 de juny de 1984. 
























  Aquestes pujades i baixades rítmiques del nivell del mar dins del port és el que es coneix com una seixa, una ona estacionària produïda en una acumulació de fluid dins una àrea tancada. L'orígen, en el nostre cas, és atmosfèric. Canvis sobtats en la pressió atmosfèrica. provoquen oscil·lacions de nivell en mar obert que, en desplaçar-se i topar amb una rada estreta, llarga i poc profunda com la del port de Ciutadella poden provocar un efecte ressonant dins del contenidor del port.  L'efecte es deu a que, en arribar al fons de la rada, les ones retornen cap a mar obert, interferint amb l'ona d'entrada, el que provoca l'ona estacionària o seixa que va augmentant d'intensitat mentre es manté el factor desencadenant.

Generació d'una seixa. Font: Vikipèdia

   En la simulació es pot veure el que seria l'ona d'entrada i de sortida (verd i blau) i com es forma l'ona estacionària (lila) que és la nostra rissaga, només que en el nostre cas la longitud d'ona és molt més llarga, amb un període, en el nostre port, de 10,6 minuts i que s'aprecia in situ com a pujades i baixades normalment lentes del nivell de la làmina d'aigua.
   Diferents tipus de pertorbacions atmosfèriques produeixen oscil·lacions del nivell del mar: ones gravitatòries atmosfèriques , salts en la pressió atmosfèrica per línies de fronts o profunds ciclons i vents. La resposta de la mar està correlacionada linealment amb la magnitud de la pertorbació.

   Alguns dels llocs del món on es produeix aquest fenomen i on ha estat estudiat són, ademés de Ciutadella, Vela Luka, Stari Grad, Ist, Mali StonMali Lošinj i el golf de Trieste a la mar Adriàtica; la badia de Shikotan, al sud de les Illes Kuril (al nord del Japó); la badia de Nagasaki i d'altres.
   El 1978 (també un 21 de juny)  a Vela Luka, a l'illa croata de Korčula, es va produir una rissaga amb oscil·lacions extraordinàries de 6 metres). Aquí teniu una interessant filmació de l'època per a que qui no ho hagi vist mai se'n faci una idea.




   Esperem que aquest estiu tot siguin bones vibracions.


   Fonts:

-  Rabinovich, A.B., Monserrat, S. Generation of Meteorological Tsunamis (Large Amplitude Seiches) Near the Balearic anb Kuril Islands. Natural hazards 18: 27-55. 1998. Kluver Academics Publishers.
Jansá, A., Monserrat, S. i Gomis D. The rissaga of 15 June 2006 in Ciutadella (Menorca),a meteorological tsunami. IMEDEA. 2007.
- Jadranka Šepić. Adriatic meteotsunamis and their common characteristics. Institut of Oceonography and fisheries. Split.

diumenge, 1 de juny de 2014

CIÈNCIA I CREATIVITAT




   Dissabte, darrer dia de maig.
   A la vora de l'imcompliment, me'n vaig a córrer la meva mitja marató mensual.
  Aquesta última quinzena quasi s'ha acomplert allò gens habitual per aquestes terres que diu que pel maig cada dia un raig.
   De moment el dia s'aixeca com s'espera a tocar de juny, sense cap núvol al cel i amb sensació de netedat per les pluges d'ahir. El sol naixent, ja amb la potència que li dóna la proximitat del solstici, fa que el bosc amarat d'aigua fumegi, de bona hora, com si fos una selva humida. El terra fa olor de geosminal'olor de la pluja. No cal forçar gaire la imaginació per sentir-se corrent pel tròpic.
   Avui parlarem, precisament, d'imaginació i la seva relació amb la ciència. I és que, en resposta a un comentari a l'entrada Som un bucle estrany. Daisy, Daisy.., .acabava posant en el mateix sac ciència i imaginació. Una volta publicat he tingut la sensació que en llegir-ho potser a algú li hauran cruixit les estructures, ja que, si ciència=objectivitat i imaginació=subjectivitat, lògicament no pot ser ciència=imaginació. I així és: la ciència no és imaginació, però tampoc objectivitat, com veurem, i en qualsevol cas la imaginació ―llígi's creativitat― és un pilar fonamental en el desenvolupament de les ciències.
   La tradició de l'empirisme dels segles XVII-XVIII i del  positivisme dels  XIX i XX entenen que la ciència s'ha de guiar per l'objectivitat sense emetre judicis de valor. És el que Wittgenstein resumí dient que els valors no existeixen en un món objectiu, els aporten el subjectes, ja siguin individuals o col·lectius.
   Idò bé, aquesta és una dicotomia superada. Com va afirmar Thomas Kuhn els paradigmes científics tenen sempre un component axiològic (relacionat amb els valors). 
   Els científics, per avançar en el seu camp, fan ús de construcció d'hipòtesis i teories (creativitat), escollint unes sobre unes altres d'acord amb els seus propis criteris de valoració, sempre sotmesos a l'aplicació del mètode científic. Aixó sense oblidar que l'activitat científica es troba condicionada per criteris económics, polítics, ecològics i també estètics i morals; l'ètica de la ciència és ja una disciplina.
   Un dels filòsofs de la ciència més destacats del segle XX, Karl Popperpensava que el progrés científic no consisteix en aconseguir coneixements definitius sobre la realitat. Afirmava que tot coneixement científic és hipotètic i que el progrés en les ciències es basa en la substitució de teories que seran refutades per altres teories que són fruit, en definitiva, de la creativitat dels científics.
 La creativitat, el pensament lateral i la imaginació són el motor en tots els àmbits, incloses les ciències. Fem-ne ús, ja que són qualitats que ―com el córrer― es poden entrenar.
  Després de poc més de dues hores arribam a casa. El jardí, amb tanta humitat i sol, està més content que unes castanyoles, amb verds tendres i flors exuberants. Una simfonia de formes i colors. Els ocells esvaloten arreu i les seves germanes vegetals, les Strelitzies llueixen, espectaculars i mudes, colors d'ocell tropical. La major d'elles, la gegantina Strelitzia Nicolai atreu un curíós habitant, que passa desapercebut la resta de l'any, una joia de coleòpter que liba el dolç nèctar que regalima de les flors, aliè en la seva narcosi a les tenalles de les formigues que l'ataquen sense miraments.

   
Fotos: C.Tiranya

   
  I és que la vida, tal com planteja Popper, té una propensió a la creativitat que ha produït l'emergència de la ment i de la llibertat, amb un doble influx en l'activitat científica: creació lliure de teories i eliminació d'errors per la decisió lliure de no acceptar contradiccions. Primer la creativitat i després la crítica.



Referències:

- Echeverría, Juan.  Los valores de la ciencias. Investigación y ciencia. Maig. 2014.
- Corcó, Josep.  El universo creativo de Popper. Investigación y ciencia. Març 2014