Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 1 de juny de 2014

CIÈNCIA I CREATIVITAT




   Dissabte, darrer dia de maig.
   A la vora de l'imcompliment, me'n vaig a córrer la meva mitja marató mensual.
  Aquesta última quinzena quasi s'ha acomplert allò gens habitual per aquestes terres que diu que pel maig cada dia un raig.
   De moment el dia s'aixeca com s'espera a tocar de juny, sense cap núvol al cel i amb sensació de netedat per les pluges d'ahir. El sol naixent, ja amb la potència que li dóna la proximitat del solstici, fa que el bosc amarat d'aigua fumegi, de bona hora, com si fos una selva humida. El terra fa olor de geosminal'olor de la pluja. No cal forçar gaire la imaginació per sentir-se corrent pel tròpic.
   Avui parlarem, precisament, d'imaginació i la seva relació amb la ciència. I és que, en resposta a un comentari a l'entrada Som un bucle estrany. Daisy, Daisy.., .acabava posant en el mateix sac ciència i imaginació. Una volta publicat he tingut la sensació que en llegir-ho potser a algú li hauran cruixit les estructures, ja que, si ciència=objectivitat i imaginació=subjectivitat, lògicament no pot ser ciència=imaginació. I així és: la ciència no és imaginació, però tampoc objectivitat, com veurem, i en qualsevol cas la imaginació ―llígi's creativitat― és un pilar fonamental en el desenvolupament de les ciències.
   La tradició de l'empirisme dels segles XVII-XVIII i del  positivisme dels  XIX i XX entenen que la ciència s'ha de guiar per l'objectivitat sense emetre judicis de valor. És el que Wittgenstein resumí dient que els valors no existeixen en un món objectiu, els aporten el subjectes, ja siguin individuals o col·lectius.
   Idò bé, aquesta és una dicotomia superada. Com va afirmar Thomas Kuhn els paradigmes científics tenen sempre un component axiològic (relacionat amb els valors). 
   Els científics, per avançar en el seu camp, fan ús de construcció d'hipòtesis i teories (creativitat), escollint unes sobre unes altres d'acord amb els seus propis criteris de valoració, sempre sotmesos a l'aplicació del mètode científic. Aixó sense oblidar que l'activitat científica es troba condicionada per criteris económics, polítics, ecològics i també estètics i morals; l'ètica de la ciència és ja una disciplina.
   Un dels filòsofs de la ciència més destacats del segle XX, Karl Popperpensava que el progrés científic no consisteix en aconseguir coneixements definitius sobre la realitat. Afirmava que tot coneixement científic és hipotètic i que el progrés en les ciències es basa en la substitució de teories que seran refutades per altres teories que són fruit, en definitiva, de la creativitat dels científics.
 La creativitat, el pensament lateral i la imaginació són el motor en tots els àmbits, incloses les ciències. Fem-ne ús, ja que són qualitats que ―com el córrer― es poden entrenar.
  Després de poc més de dues hores arribam a casa. El jardí, amb tanta humitat i sol, està més content que unes castanyoles, amb verds tendres i flors exuberants. Una simfonia de formes i colors. Els ocells esvaloten arreu i les seves germanes vegetals, les Strelitzies llueixen, espectaculars i mudes, colors d'ocell tropical. La major d'elles, la gegantina Strelitzia Nicolai atreu un curíós habitant, que passa desapercebut la resta de l'any, una joia de coleòpter que liba el dolç nèctar que regalima de les flors, aliè en la seva narcosi a les tenalles de les formigues que l'ataquen sense miraments.

   
Fotos: C.Tiranya

   
  I és que la vida, tal com planteja Popper, té una propensió a la creativitat que ha produït l'emergència de la ment i de la llibertat, amb un doble influx en l'activitat científica: creació lliure de teories i eliminació d'errors per la decisió lliure de no acceptar contradiccions. Primer la creativitat i després la crítica.



Referències:

- Echeverría, Juan.  Los valores de la ciencias. Investigación y ciencia. Maig. 2014.
- Corcó, Josep.  El universo creativo de Popper. Investigación y ciencia. Març 2014
   

1 comentari:

Francesc Montasell ha dit...

Benvolgut Capità,

Us felicito per la molt assenyada entrada! Com que ja hem superat el realisme ingenu, no hem tingut cap cruiximent.

Només em puc permetre un breu comentari i unes recomanacions de lectura.

Models com els que sorgeixen de la mecànica quàntica (on l'observació que fa el subjecte és fonamental) o la dinàmica caòtica han desterrat, segurament per sempre, el determinisme absolut en la cosmovisió científica del món.

Estic molt d'acord amb les cites que feu de Popper. L'únic que li podem criticar al gran filòsof és que, segurament, va teixir una teoria massa racional del progrés científic. I la ciència no funciona així!, tal com va observar Kuhn, el qual també citeu. Popper i Kuhn, coincideixen, segons el meu parer, en centrar excessivament la seva anàlisi en les ciències físiques.

Per als lectors que desconeixen la filosofia de la ciència em permeto recomanar el llibre ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? d'Alan F. Chalmers.

Que ciència, creativitat i imaginació van plegades ningú, sensat, ho posaria en dubte. M'atreviria a afegir-hi l'art; i, en aquest sentit, recomanar-vos Ideas sobre la complejidad del mundo de Jorge Wagensberg.