Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

diumenge, 27 de juliol de 2014

TREPITJANT LA TERRA



   Corrent pels meus solitaris viaranys ―com sempre a l'hora preferida per la "Justícia" i abans el sol no imparteixi la seva― vaig meditant sobre si hauria d'haver estat més acurat en l'entrada anterior Dins cap cap captal com em va fer veure un amable lector.
  Pretenia donar una visió de la dificultat que tenim per a la comprensió intuïtiva de grans xifres i d'alguna estratègia per fer-les assimilables. Era un tema purament de matemàtica i percepció. No obstant, algú podria extreure la conclusió ―errònia per l'exemple utilitzat (població mundial) que la pressió que aquesta exerceix sobre el planeta tampoc és tanta atenent al nostre petit tamany en comparació amb la seva superfície. Això, a pesar que l'epílog venia a dir: "mirau que poca cosa som tots juntets i quins efectes produïm".
   De fet, la conclusió intuïtiva de que, atès que ocupam poc espai geogràfic, n'hi cabem moltíssims més, està totalment equivocada. Seria correcta si fóssim simples peces d'un trencaclosques, cosa que no som, ja que tenim necessitats que satisfer que requereixen producció d'aliments i altres béns, el que implica disposar de territori suficient, el que, al seu torn,  depèn de la nostra tecnologia i comportament.
  De fet, la Terra afronta uns reptes en els propers anys de cabdal importància i, també s'ha de dir, amb un grau d'inconsciència clamorós. La concurrència d'estudis matemàtics en un marc interdisciplinar és bàsica per obtenir una visió de conjunt de què ens està passant. Aquests temes van ser plantejats en l'anomenat MPE2013, 2013 Any de les Matemàtiques del Planeta Terra, en quatre grans pilars: un planeta per descobrir: meteorologia, oceans, clima, processos del mantell terrestre, recursos naturals i sistema solar; un planeta que alberga vida: ecologia, biodiversitat i evolució de les espècies; un planeta organitzat pels éssers humans: sistemes polítics, socials, econòmics i financers, transports i comunicacions, gestió de recursos, obtenció i distribució energètica; un planeta en risc: canvi climàtic (amb processos que es preveien per al futur i ja estan succeint ara), necessitat de desenvolupament sostenible, epidèmies, espècies invasores i desastres naturals.
   Tot pensat per tal d'identificar i resoldre els problemes cabdals del nostre planeta, de tal magnitud, que la intuïció no només és ineficient sinó enganyadora. Els estudis matemàtics dins d'una col·laboració multidisciplinar són els únics que ens poden donar llum i consciència d'aquests grans nombres. Que aquesta consciència sigui global depèn del sistema educatiu i d'informació a tots nivells. Que entri dins el cap dels dirigents polítics és una altra batalla, que només es podrà guanyar si tota la societat n'està conscienciada.
   Retornant a la contemplació de la Humanitat, que havíem vist tant poca cosa agrupats a raó d'1 metre quadrat per cap, visualitzem ara la superfície necessària per sostenir-los a tots amb el ritme de consum actual. Ho farem fent ús de l'anomenada empremta o petjada ecològica, unitat de superfície indicativa del nombre d'hectàrees necessàries per proveir un humà d'aliment, habitatge, energia, béns de consum, etc.
   Per no allargar massa, només direm que amb el comportament i nivell tecnològic actual, el promig o hectàrea global (hag) que asseguri la sostenibilitat (biocapacitat) del planeta és d'1,8 hag, mentre que actualment (2010) el consum mitjà per habitant és de 2,7 hag.


Petjada ecològica per països. Vikipèdia




 

   Tornem a la calculadora per tal d'intentar visualitzar tal cosa. Ara ja no posarem una figura geomètrica damunt la Terra, simplement perquè no veuríem el planeta. La xifra total necessària per al nostre consum actual és més que gran, un "munt": 189 bilions de metres quadrats, que, per apreciar-la bé, correspondria a un quadrat aproximat de 13748 km de costat, o una crimcumferència de 7756 km de radi (1,2 vegades el radi mitjà de la Terra.).
   Si ho voleu saber en una mesura adimensional  tant del gust de periodistes― com és en estadis de futbol, ja ho calcularan ells, que no és el meu esport. Una altra d'aquest tipus, més "visual", és saber que hauríem de menester un planeta i mig per poder mantenir  el ritme actual de consum. Com que només en tenim un, el més intel·ligent seria cuidar-lo, que si no, serà prest i la natura ens posarà al nostre lloc i això ens ho diu fins i tot la intuïció.