Ús de continguts

Tots els continguts d'aquest blog poden ser emprats lliurement per qui ho desitgi.
Si esmenteu la font quedareu com a senyors.

dissabte, 2 d’agost de 2014

TERRA DELS MALEÏTS HOMES



 
   No m'he posat el puny dins l'orella i ja se m'han acabat les vacances.
   És aquesta una expressió tant antiga ―i ja en desús― com surrealista, per indicar que prest haurà passat aquell esdeveniment que pensàvem que duraria.
   Me'n vaig a córrer amb l'esperit un poc deprimit. Però no és la típica de la postvacança, que poc em sol afectar, sinó que no se m'esborren dels ulls les imatges de fillets morint bombardejats per míssils d'alta tecnologia mentre són a l'escola.
   ―Maleït homínid !
   ―Maleïts homínids !
   I la "comunitat internacional" dissimulant, més mal que bé, davant la violència psicòpata dels poderosos.
  Si algun dubte quedava que la selecció natural ha fet un bon treball encimant el més violent dels homínids dalt de tot de la piràmide, només hi ha que obrir els ulls al que passa a diari.
   Territorials, violents i sense inhibicions per matar cruelment el nostres semblants. Així som. Cadascú de noltros du de dintre aquesta maledicció genètica que fins ara mos ha fet guanyadors. Som uns assassins en potència. No se n'ha de fer ostentació, hem de fingir fins per a nostros mateixos, però quan ens toquin "allò més sagrat" saltarem i matarem. En direm patriotisme, heroisme, defensa pròpia, honor... però no deixaran de ser assassinats. I, al mateix temps, som capaços del més elevat, de la màxima abnegació i sacrifici pels altres, sempre ―això sí― que siguin "dels nostres". També s'ha de dir, amb lloables i no poques excepcions.
   ―Maleït homínid !
   L'Homo sapiens és una espècie certament jove. Les aproximadament sis mil espècies de primats que han existit des de l'orígen del grup, fa com a mínim seixanta-cinc milions d'anys, han viscut un promig d'un milió d'anys. El Sapiens, de moment, només en porta dos-cents mil. Fa uns seixanta-mil vam obsessionar-nos en cuidar els nostres morts; en fa uns vint-mil que vam començar a plasmar la nostra creativitat dins de les cavernes; deu mil per desenvolupar l'agricultura i fundar nuclis urbans; quatre mil que vam inventar l'escriptura i amb ella la transmissió de coneixements que ha permès el creixement exponencial de ciència i tècnica, però que, al temps que ha salvat moltes vides, també ha permès que un soldat uniformat amb l'ensenya de la seva estirp, controlant un drone amb un joystick i còmodament assegut, pugui acabar amb la vida d'un al·lot sense nom i els seus companys de classe mentre llegien El petit príncep, en el dia en que feia setanta anys que al seu autor, Antoine de Saint-Euxépery, també el va matar ―estúpidament― un altre humà.
 
 
   La pregunta és: fins quan serà possible mantenir l'equilibri entre creixent sofisticació tecnològica, superpoblació i violent instint ?
   Som genèticament iguals que quan vam pintar Altamira o quan enterràvem els morts a la Cova des càrritx, però les nostres armes ja no són de sílex i llenya, ni ja som quatre jans i un boi.
  Apareixerà, abans que ens extingim, una nova espècie humana ―per definició, separada per la barrera de la reproducció― de gent de pau ? Vista la preferència de la selecció natural sembla improbable.
   Una altra possibilitat ―que farà arquejar les celles a més d'un― és que arribem al punt de considerar la violència com una veritable malaltia, una disfunció genètica contraproduent en una Aldea global i prenguem mesures, alterant deliberadament la nostra genètica, per acabar amb aquesta pandèmia.
  L'home del futur tindrà en la seva mà ser artífex d'una nova evolució genètica humana, deliberada i conscient.
    Fa por? Més por fa que seguim pel camí actual.
   Al respecte, el professor Dominique Lecourt, amb el seu esperit crític i optimista, tant discutible com qualsevol altre, opinava en una entrevista:
  "En les qüestions relacionades amb les noves tècniques mèdiques que permeten d'intervenir en la intimitat de la matèria viva... i tal vegada molt prest modificar la constitució del gènere humà en sí, (...) preval una espècie de terror, com si, per fatalitat, tota utilització dels actuals processos hagués de conduir forçosament al pitjor. No donam suficient marge a la idea de l'eventual utilització d'aquests processos per ampliar la llibertat".
    També són interessants aquestes paraules del Nobel de Medicina Jean Dausset:
   "Succeirà amb la genètica el mateix que amb altres avenços científics: la conquesta del foc, el desenvolupament del llenguatge, el domini de l'electró, el de l'àtom. Els beneficis que la humanitat pot aconseguir del domini de la vida s'imposaran i seran utilitzats, en gran mesura, per pal·liar les misèries fisiològiques i fins psicològiques de l'home"
  
   Sembla ciència-ficció, però així és com s'anticipa el futur.
   El debat ètic per a les properes dècades o centúries serà digne de presenciar, sempre que el que ens esperi demà no sigui una nova edat de pedra postapocalíptica.

―Maleït homínid !